-
Rohmer, en baixa forma
Des que fa un grapat d’anys Paqui em va deixar Les Rendez-vous de Paris, un dels meus ídols cinematogràfics és Eric Rohmer. Aquest director francès ha signat alguns dels films amb que més he disfrutat mai. Ha fet marca de la casa un estil directe sense virtuosisme visual, amb històries senzilles i tant creïbles com…
-
El rock per televisió
L’altre dia vaig veure actuar a Dover per televisió. I em van semblar escènicament patètics. Si tancaves els ulls, la música estava bé, però si miraves la pantalla veies una actuació totalment artificial, quan si alguna cosa distingeix la música rock, és la seva visceralitat i autenticitat. El bon rock, s’entén. Crec que el problema…
-
Mala llet
Avui tinc ganes de fer una reflexió sobre la mala llet actual. Sense haver fet cap estudi sociològic, només amb impressions personals i a partir del que veig pel carrer, a la tele, el que sento als amics i companys de feina. Fa un temps, Barcelona podia presumir d’un civisme exemplar en matèria de tràfic:…
-
Els millors discos del 2006
Un cop acabat l’any, la tradició marca fer resum i elaborar la llista del millor de l’any. Aquests dies n’haureu pogut llegir un munt de llistes d’aquestes. Limitant-nos al tema musical, les llistes de la millor música publicada a Espanya durant el 2.006 han sovintejat i no han assolit cap mena de consens, tot i…
-
Subscriure's
Subscrit
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Lo bloc 