Get Up, Stand Up

Get Up, stand Up, Stand up for your rights, Get Up, stand up, Don’t give up the fight! La versió original, és clar, és del Bob Marley. Però per mi sempre serà la primera cançó d’aquell concert al Camp Nou. Salut i sort, Ivan. Continua la lectura de Get Up, Stand Up

Human Rights, Now!

Aquesta setmana què alguns volen històrica i d’altres anectdòtica ha fet vint-i-cinc anys d’un dels concerts de la meva vida. La gira Human Rights Now va passar pel Camp Nou i allà vam anar l’Oriol, jo i uns cent mil més a veure Youssou N’Dour, El Último de la Fila, Peter Gabriel, Sting, la Tracy Chapman i un Bruce Springsteen què un mes abans ja li havia donat la volta a l’Estadi. Uns per la música, d’altres pels drets humans, molts per ambdues coses. Com podeu veure als vídeos què he enllaçat, a diferència del què acostuma a passar en … Continua la lectura de Human Rights, Now!

Our Bright Future

Ja fa vint anys del primer àlbum de la Tracy Chapman. Escoltant el seu darrer enregistrament m’alegro molt d’haver pogut sentir tota la seva trajectòria. Igual que el seu primer i exitós enregistrament, aquest àlbum està manufacturat amb una aparent i colpidora simplicitat: veu, guitarra i molts pocs detalls més, igual però molt més animat i divertit. Our Bright Future porta a la bossa molt d’optimisme i romanticisme, i molt poca sofisiticació aparent. Sentiment envers tècnica. Música que revitalitza l’esperit, allò que diuen els músics que busquen. Estilísticament trobareu no només folk i rock melòdic, sinó també detalls jazzy i … Continua la lectura de Our Bright Future