Collonades nacionalistes

Diuen, alguns, que viatjar et cura de la malaltia del nacionalisme. No sé si és cert, però que et dóna més perspectiva, d’això no en dubto pas. Quan vam arribar a Suïssa la meva filla tenia poc més de dos anys. Parlar, només parlava en català. Sabia algunes paraules en castellà i en anglès, però no els ha fet servir mai per expressar-se. I prou. El primer dia que va entrar a la llar d’infants jo estava aterrit. Ni l’alemany ni el suís alemany s’assemblen gens al català, i ella havia de quedar-se sola envoltada de gent que no entenia. … Continua la lectura de Collonades nacionalistes

Temporalitat

Tots els experts econòmics coincideixen què un dels problemes principals de l’economia espanyola rau en el seu mercat de treball. En concret en la diferència massa gran què hi ha entre gaudir la minsa protecció d’un contracte indefinit o estar contractat temporalment o per obra i servei. Per exemple, aquí teniu les opinions de recent premi Nobel Jean Tirole. No en tenen ni puta idea. El problema, pontifico jo què no en sé gens d’economia, és què es fa servir una eina per aconseguir quelcom pel que no ha estat dissenyada. Oi què a ningú no se li acut tallar-se … Continua la lectura de Temporalitat

Alberto dimiteix, Mariano continua

Ves per on, a Espanya si que hi ha ministres que dimiteixen. Alberto Ruiz-Gallardón plega després de ser completament desautoritzat pel seu cap Mariano Rajoy. Em sembla una decisió procedent, digna i molt bona pel país. Gallardón, polític de cap a peus, sap perfectament que un polític que no té completa llibertat de moviments és un ninot; i després d’haver passat per secretaria general del partit, presidència de govern autonòmic, alcaldia, i ministeri, ja no pot admetre el paper de ninot. El ministre que en teoria havia de gestionar l’adéu definitiu d’ETA no ha aportat res en aquest assumpte tant important … Continua la lectura de Alberto dimiteix, Mariano continua

Referèndums i altres decisions difícils

Llegeixo un cop més amb gran interès intel·lectual i no menys distància ideològica la opinió de Francesc de Carreras, publicada a El País, contra els referèndums com a instrument de decisió política. L’article sosté dues opinions, una sobre el mecanisme i l’altra sobre qui el fa servir. De lluny, la més inquietant és l’afirmació amb que finalitza el primer paràgraf: El voto directo de los ciudadanos sólo expresa la suma de sus voluntades individuales, pero no asegura que estas voluntades se hayan formado de una manera adecuada a los fines que se pretenden, es decir, no asegura que los votantes, … Continua la lectura de Referèndums i altres decisions difícils