Alberto dimiteix, Mariano continua

Ves per on, a Espanya si que hi ha ministres que dimiteixen.

Alberto Ruiz-Gallardón plega després de ser completament desautoritzat pel seu cap Mariano Rajoy. Em sembla una decisió procedent, digna i molt bona pel país. Gallardón, polític de cap a peus, sap perfectament que un polític que no té completa llibertat de moviments és un ninot; i després d’haver passat per secretaria general del partit, presidència de govern autonòmic, alcaldia, i ministeri, ja no pot admetre el paper de ninot.

El ministre que en teoria havia de gestionar l’adéu definitiu d’ETA no ha aportat res en aquest assumpte tant important del que algun dia caldrà fer net, i si ha protagonitzat tres anys plens de polèmiques per l’augment de taxes, l’anunciada però no executada reforma de l’aparell de justícia i, molt especialment, el tema de l’avortament.

Marxa donant un cop de porta que en altres èpoques hagués estat sensacional. Acusant amb elegància el seu cap d’haver traït el programa del partit (“Yo asumí el compromiso de reformar la ley del aborto como consecuencia del encargo de responsabilidades que se hizo en el Gobierno a comienzos de legislatura. Lo hice de acuerdo con lo que había sido la doctrina de nuestro partido y con el criterio establecido en el recurso de inconstitucionalidad de nuestro partido contra la Ley de 2010“, segons El País) llença un dard que potser farà servir la dreta extrema. Però a hores d’ara, algú pot nomenar algun altre líder popular amb un càrrec públic en exercici? Imputada l’Esperanza, retirat l’Aznar, dimitit Gallardón, Don Mariano és ara mateix l’únic póster possible de la dreta a la dreta del PSOE.

Enrera queden quatre anys (des que el govern socialista aprovés la llei encara vigent) de molta crispació (en aquest tema, si) i molta despesa d’esforç i de recursos en lluitar contra una llei que, al final, sembla què els què tant la criticaven l’acabaran consolidant. I la sensació que tot plegat no era més que una enorme maniobra de distracció social que ha durat el mateix què les mesures més impopulars del govern i mentre els casos més escandalosos de corrupció aportaven novetats.

Al davant hi ha un any electoral (municipals i autonòmiques a la primavera, generals a la tardor) i una esquerra dividida i sense cap líder clar. I un nou i molt més apassionant aglutinador d’atenció: Mas y sus secuaces.

No sé si al final descobrirem que Mariano Rajoy és millor polític (no dic governant!) del que semblava.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

7 thoughts on “Alberto dimiteix, Mariano continua

  1. Rajoy es buen políticos y eso es malo. El PSOE va perdido. Lo bueno del PP es que es casi imposible que le salga alguien más a la derecha y eso les da seguridad. Lo del aborto fue una tontería y Gallardón es poco coste. Por contra al PSOE le van saliendo competidores.

      1. La opción política es más una forma de defender tu interés que una discusión de ideas par a encontrar el bien común. El votante vota por su interés no por el interés general teórico. De aquí que los debates políticos se calienten.

  2. Això que dius potser serà més bon polític que no semblava em sembla que confon polític i funcionari. Rajoy respon al retrat robot del funcionari. No el Humphrey de ‘Sí ministre’. El funcionariat espanyol.

    Un dels llibres que més em vaig divertir llegint a la carrera (potser l’únic que es podria anomenar divertit) és La organización del desgobierno, d’Alejandro Nieto, un que ara és catedràtic de dret administratiu. Aleshores, mitjans 80, suposo que encara no n’era. Seria una versió laica, més acadèmica i formal i, sobre tot, espanyola de ‘Sí ministre’. El com funciona l’administració i la política a Espanya. Deu anys després va venir La nueva organización del desgobierno. Aquí i aquí. Al cap de 10 anys més en va fer un altre. 30 anys explicant com funciona la política, molt abans que ningú fes servir la paraula casta.

    El cas és que quan era moda acadèmicament, l’any 1990, van fer un estudi per conèixer la cultura organitzativa dels funcionaris. A partir d’aquell estudi el Síndic de Comptes d’Astúries va fer un decàleg que sintetitza els resultats. L’he tret d’aquí. Mira-te’l i diguem si aquest perfil del funcionari no és un retrat robot del nostre home.

    1. La autoridad no se puede cuestionar: nunca te muestres en desacuerdo con tu jefe. Desconfía de los tolerantes y quienes te hablen del trabajo en equipo. Es una treta para cargarte con más tareas, no retribuidas.

    2. Los responsables son los de arriba: no aceptes responsabilidades. Como careces respaldo político, si cometes un error caerán sobre ti como lobos.

    3. La permanencia es lo que importa: protégete a toda costa. Las cosas por escrito siempre y firmadas por los jefes. Les encanta firmar.

    4. La información es poder: nunca compartas información con otras unidades o incluso dentro de la tuya. Internet es una gran complicación.

    5. Lo que se valora es la dedicación: haz como si estuvieses muy ocupado. Ten cuidado con las nuevas tecnologías, no entienden la jerarquía.

    6. La experiencia señala como hacer las cosas: no te fíes de quienes sugieren nuevos métodos para hacerlas. Los procesos de mejora de la “calidad” son un camelo para justificar el empleo de consultores privados. Defiende la austeridad porque garantiza pocos cambios.

    7. No sonrías mucho: el trabajo es una cosa muy seria. Aprobar la oposición te da derecho a no tener que disimular e la oficina.

    8. No veas lo malo, no oigas lo malo, no hables de lo malo.

    9. El tiempo lo resuelve casi todo: si ignoras el problema, quizás desaparecerá.

    10. En la Administración prevalece la cultura del “no”. El “si” implica riesgo. Si no haces nada, nunca pasa nada. Pero si lo haces y te equivocas, las consecuencias pueden ser nefastas.

      1. Ja.

        Depèn de com t’ho miris. Jo veig més clar el rotllo Zarzalejos: “el director de El Confidencial –Nacho Cardero– le hace un favor a Rajoy suponiendo que él no “mata” a sus adversarios, sino que se suicidan. Yo creo que utiliza la técnica de Agatha Christie en Diez negritos. Es decir, que es un killer político en serie (…) Ayer, Mariano Rajoy Brey se cargó el Partido Popular en el momento histórico más febril de los últimos treinta años: en plena crisis de Estado. Andan diciendo por ahí que el presidente es “muy táctico”. En realidad es un irresponsable”.

        Serà un supervivent. Però no un bon polític en cap dels sentits habituals del mot política.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s