Referèndums i altres decisions difícils

Llegeixo un cop més amb gran interès intel·lectual i no menys distància ideològica la opinió de Francesc de Carreras, publicada a El País, contra els referèndums com a instrument de decisió política.

L’article sosté dues opinions, una sobre el mecanisme i l’altra sobre qui el fa servir. De lluny, la més inquietant és l’afirmació amb que finalitza el primer paràgraf:

El voto directo de los ciudadanos sólo expresa la suma de sus voluntades individuales, pero no asegura que estas voluntades se hayan formado de una manera adecuada a los fines que se pretenden, es decir, no asegura que los votantes, todos los ciudadanos, sean plenamente conocedores de todas las consecuencias de su voto y de que este sirva a sus propios intereses.

Això discuteix un dels pilars de les democràcies serioses (no les orgàniques): el sufragi universal, el fet que tothom té el mateix dret a opinar i decidir, i què tots som iguals en aquest sentit, independentment què uns siguin catedràtics en Dret Constitucional i els altres només sabem que la justícia és una estàtua què porta una bena davant dels ulls. Considerar que algú (major d’edat i en plena possessió de les seves facultats psíquiques) no està capacitat per votar em recorda molt més a Francisco Franco, Mario Conde i Josef Stalin què no pas a Thomas Jefferson.

L’altre argument, que la simplicitat de la pregunta amaga la complexitat de la qüestió, té molta més miga i no és solucionable completament amb mesures polítiques. Per molt perfecte que sigui el mecanisme de decisió, l’arribada d’informació independent, veraç, completa i plural als electors no és només responsabilitat de les administracions públiques, sinó principalment dels mitjans de comunicació. Recordo que Jefferson va escriure que preferia una dictadura amb diaris independents què no pas una democràcia sense mitjans de comunicació crítics…

Però apliquem l’argument de la complexitat de la qüestió a la pedra fundacional de la democràcia espanyola, és a dir, la Constitució del 77. Gràcies al senyor De Carreras podem demanar-nos si tots els electors catalans que van votar-hi a favor ho van fer perquè volien la solució autonomista del Título VIII; o si ho feien per alguns altres apartats del mateix text però en desacord amb aquest Título. Alguns arguments molt repetits des de La Moncloa i el carrer Ferraz podrien caure definitivament.

Però si això són decisions difícils (sempre ho són quan es tracta de temes importants) hi ha quelcom pitjor: les decisions impossibles. Com la que està patint un conegut meu, que fins ara viu a un pis gran i antic a l’Avinguda Madrid, i estava pensant de mudar-se a un piset al Carrer Independència. Ho va comentar a un dinar familiar i ara hi ha parents que no deixen de donar-li la brasa amb unes promocions que estan a punt de sortir a la Via Tercera. Uns apartaments moderns, sempre assolellats, en unes condicions molt avantatjoses i amb uns veïns simpatiquíssims. El meu conegut no deixa de buscar per internet però no troba cap oferta concreta sobre aquesta llar futura tant prometedora. I per tant, no pot prendre la decisió que els seus parents li demanen.

Decidir entre dos futurs incerts és difícil; però entre un futur incert i un somni, poc aconsellable.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

6 thoughts on “Referèndums i altres decisions difícils

  1. El perillós es el que degoteja. Si la gent ‘no formada’ no pot votar, es que tant sols el preparats poden fer-ho. Diguem-ne que no en sabem prou com per votar. Després diu que referèndums no, que tot ha d’anar a la via política amb gent que si sap fer les coses ‘per fer-les en sentit positiu’. Tot plegat es un pamflet fastigós que, en el millor dels casos, ens remet a una oligarquia… o et porta a una dictadura sobre un poble tanoca i que no sap el que es fa.

    Per cert, el govern bipartidista a Madrid va transitant dintre de una nomocràcia oligàrquica, amb la particularitat que el imperi de la llei tenalla tot activitat portada a flexibilitzar-la o introduir-hi canvis. Aquesta nomocràcia oligàrquica té la perversió de que la gestiona un partit que va votar en contra de la seva ordenació.

    Si, segons ell, no pot votar la gent, i el representants polítics tampoc… qui pot fer-ho, quins són els escollits ???

    El que no es, sens dubte, es democràcia.

    Cal dir les coses per el seu nom.

  2. ” La democracia es una cosa y la política otra” lo decía ayer Joan de Sagarra en la vanguardia. No creo que los políticos estén interesado por las personas.

  3. No sé si l’interessat estaria d’acord amb la interpretació que fas del que diu. No és que sigui poc democràtic i no vulgui que voti la gent. No home no. Ja el vaig tenir de professor a la carrera, no sembla que hagi canviat de criteri: (1) la única democràcia real és la democràcia representativa, (2) la democràcia no consisteix en prendre decisions sinó en triar a gent que prengui decisions per tu. I (3): si obligues a la gent a decidir alguna cosa per si sola no tindrà prou criteri i el manipularan.

    En canvi, els representants polítics són gent entenimentada, ben formada i lliure d’interessos :-D.

    Això últim no ho diu, ho sobreentén. Però oi que amb aquesta frase final la tesi completa sembla gairebé còmica?

    En fi, és fill de qui és fill i suposo que l’elitisme li ha de sortir per alguna banda.

    1. També és cosí, per part materna.

      És la saviesa de les bones famílies catalanes, què reparteixen els ous entre tots els cistells, pel què pugui passar. Fins i tot a Andorra n’hi posen …

  4. Crearse una opinión sobre asuntos públicos es una decisión personal.Tu puedes estar convencido de que tu propuesta es la buena pero si no es mayoritaria no prospera. Son las reglas . Lo que no me gusta es la insistencia de las personas para convencer a los otros de sus ideas. Es complicado.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s