Torno amb els apunts musicals dominicals, espero que ara més regularment.

No em ve de gust (encara) parlar del tema, però per acompanyar el vermut, res millor que bona música. I ja posats, compartir tres cançons d’estils ben diferents i què podrien (recargolant molt el sentit de les lletres originals) encaixar en les tres respostes possibles a allò que ens preguntaran (o no…) el 9N:

Pels partidaris del No, el gran Jackson Browne amb la seva interpretació (que no composició) més coneguda:

Pels partidaris del Si però No, The Alan Parsons Project i el seu vull que m’estimis més (quins clips que es feien als 80!):

I pels partidaris del Si-Si, Queen i un dels seus himnes immortals:

Salut i sort,
Ivan.