Los pasajeros del viento

Un cop descobreixes què una història que vas llegir fa 30 anys ha tingut un epíleg, la temptació de saber el final de debó és massa forta.

Portada de l'edició integral de Los pasajeros del viento, de François Burgeon

Los pasajeros del viento que vaig llegir quan anava a l’institut eren cinc volums d’aventures que retrataven de forma cruel en la narració i evocadorament en el dibuix la misèria física i moral del segle XVIII. François Burgeon ja havia emprat aquest esquema a Los compañeros del crepúsculo, que també recordo amb carinyo, i el 2009 va completar la història amb un sisè volum, de doble llargada.

Burgeon reivindica el protagonisme femení en èpoques on segons la Història les dones no comptaven gaire. És una opció literàriament i ideològicament inqüestionable; però històricament dubtosa, i què per tant arrossega la versemblança de la història. Però si ens creiem el lideratge públic d’alguns personatges femenins, tot encaixa perfectament.

Una història que recorre Europa, Àfrica, les colònies americanes, i l’oceà. L’oceà Atlàntic, magnífic com a àmbit geogràfic amb unes regles particulars que el fan molt més que un altre escenari, i que visualitza claríssimament la diferent concepció del temps respecte de fa dos-cents anys.

Un munt de pàgines ilustrades amb un dibuix preciós, net i ple de detalls, amb molt d’encert amb les ganyotes de tots els personatges i que transmet no només informació sinó sentiments. En els paissatges, el vestuari, l’erotisme insinuat i les elipsis sobre els moments de sexe o violència, en la decoració dels habitatges, en les cares no especialment agraciades, a tot arreu François Burgeon troba el punt exacte amb que acompanyar gràficament una narració lenta i pausada, amb un munt de diàlegs i un munt de contemplació, però amb un pols ferm i una magnètica vitalitat.

I és que el guió és delicadament sensacional. Després d’un munt de pàgines continues demanant-te de què va aquesta història, més enllà de les aventures de la protagonista i els seus amics. Però arriba un moment en què t’adones que no et conformes amb una típica història en que es resol un determinat objectiu; necessites que et continuen explicant com és la vida de tots aquells persontges apassionants, i no només els protagonistes, sinó també una fascinant col·lecció de secundaris que formen un univers tant atractiu com desolador.

Un cant a la llibertat que denuncia els racons més foscos de l’ànima humana. Un còmic històric no apte per a cors sensibles, terriblement colpidor però meravellosament optimista.

Adient per a viatgers intrèpids. Containdicat per a fanàtics de l’acció trepidant.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s