Un cop descobreixes què una història que vas llegir fa 30 anys ha tingut un epíleg, la temptació de saber el final de debó és massa forta. Los pasajeros del viento que vaig llegir quan anava a l’institut eren cinc volums d’aventures que retrataven de forma cruel en la narració i evocadorament en el dibuix la misèria física i moral del segle XVIII. François Burgeon ja havia emprat aquest esquema a Los compañeros del crepúsculo, que també recordo amb carinyo, i el 2009 va completar la història amb un sisè volum, de doble llargada. Burgeon reivindica el protagonisme femení en … Continua la lectura de Los pasajeros del viento