La legalitat vigent

Continuu llegint The Battle for Spain, de l’Antony Beevor (aviat en parlaré) i continuu trobant cites que són d’una actualitat sorprenent. Els clàssics sempre són actuals.

La paradoja última, fatal, de la República liberal la encarnaba su propio Gobierno, que no osaba defenderse ante el ejército sublevado armando a los trabajadores que lo habían elegido. Se contentó con proclamar a los cuatro vientos que era “el Gobierno legalmente constituído”, pero la historia de España debería haberle enseñado que la legalidad ha sido, muchas veces, tan sólo un término arbitrario y subjetivo, poco más que un eufemismo para enmascarar el derecho de conquista y la voluntad de instalarse largamente en el poder.

Això ho trobo a la pàgina 80 de la primera edició:

Antony Beevor
La guerra civil española.
Traducció de Gonzalo Pontón.
Ed. Crítica. Barcelona, 2005.

Cal dir que a l’original anglès (que es va publicar després, al 2006) el text és més neutre:

The ultimate paradox of the liberal Republic represented by its government was that it did not dare defend itself from its own army by giving weapons to the workers who had elected it.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

He votat

L’administració electoral espanyola funciona. Prou eficientment? Diria que no, tot i que en el meu cas concret no hi ha queixa possible.

El cap de setmana vaig veure que la documentació per votar havia estat entregada a Correos els dies 10 i 11. Doncs dilluns el carter va portar-la a casa. Tot plegat, ben ràpid i eficient… per algú que viu a Berna. Els que viuen més lluny segurament poden oferir altres experiències. I és que el sistema em sembla massa llarg i complicat. A banda del que ja us he explicat, a partir d’ara hi ha el següent.

Dimarts vaig enviar per correu certificat1 la documentació al consolat espanyol a Berna. És un primer sobre (pre-franquejat, que els de fora Catalunya no són tacanyos, i menys si tenen comptes corrents a Suïssa) on he posat un segon sobre.

El segon sobre està adreçat a la Junta Electoral Central. En ell hi van un certificat d’inscripció al cens electoral, i tercer sobre.

El tercer sobre està adreçat a la Junta Electoral Provincial i conté un duplicat del mateix certificat i el sobre de la votació.

Si, el sobre de la votació és el mateix que fareu servir tots vosaltres per embolicar la papereta del Partit Animalista o qualsevol de les altres llistes electorals. I dins, és clar, he posat la papereta en qüestió.

Tota aquesta paperassa és la que vaig rebre dilluns al matí.

Crec sincerament que a mitjans de la segona década del segle XXI això es pot fer gastant menys paper i involucrant menys gent i menys viatges; i no parlo ni de vot electrònic ni d’emplenar dades per internet. Parlo de mínim fluix de dades necessari per a comunicar informació i confirmar permisos.

En fi, que ja he complert amb el meu deure moral. Perquè el dret a votar, a casa nostra, és un privilegi, en termes històrics. I encara ara al nostre planeta, n’hi ha molts més que no poden fer-ho que no pas de privilegiats que podem. I n’hauriem de ser conscients.

Salut i sort,
Ivan.


  1. A Suïssa si una carta t’importa, envia-la certificada. Especialment si l’envies a una empresa: les que no són certificades se les miren per sobre i rarament en fan cas. No, no té explicació; és així. 

Podré votar?

Encara dura el misteri.

Com ja us vaig explicar, quan vius a l’estranger has de demanar permís per poder votar. Aleshores t’envien a casa la documentació necessària, que suposo serà el sobre i tota la col·lecció de paperetes electorals.

I finalment, has d’enviar per correu o per l’ambaixada el vot a l’organisme electoral que s’encarrega de gestionar aquest vot fonamental.

De moment sé que la documentació ja l’han enviada a Correos.

papers-en-correus

Seguiré informant.

Salut i sort,
Ivan.

Votar des de lluny

Acabo de realitzar el tràmit, via telemàtica, per a poder votar. Us explico el procediment.

Primer, t’has d’inscriure a un registre de residents a l’estranger. En el registre, fas constar la localitat en la que vols estar censat per a poder votar a les eleccions locals i autonòmiques.

Aquest registre és voluntari, però si no hi ets continuaràs estant al cens d’on vivies abans d’emigrar i per tant et caldria anar personalment al teu col·legi electoral a posar el sobre dins de l’urna.

Encara que hi hagi un sobre per enmig, això no vol dir que hagis de votar el PP obligatòriament, aclaro.

Un cop convocades oficialment les eleccions (crec que va ser un dimarts) rebs a casa (la vam rebre divendres) una notificació de l’oficina del cens electoral de la teva circumscripció, comunicant-te que per a poder votar has de demanar-ho explícitament.

És a dir, si no els envies una carta (o et connectes a una web que no funciona especialment bé) no t’envien la documentació per a poder votar. Que l’exercici d’un dret fonamental s’articuli d’aquesta manera diu molt de la qualitat democràtica d’Espanya, per molt que ho vulguin vestir de reducció de despeses i milongues semblants.

El següent pas serà quan rebré aquesta documentació, que només pot ser un cop confirmades totes les llistes electorals.

Ja us ho explicaré.

Salut i sort,
Ivan.