Tots els experts econòmics coincideixen què un dels problemes principals de l’economia espanyola rau en el seu mercat de treball. En concret en la diferència massa gran què hi ha entre gaudir la minsa protecció d’un contracte indefinit o estar contractat temporalment o per obra i servei.

Per exemple, aquí teniu les opinions de recent premi Nobel Jean Tirole.

No en tenen ni puta idea.

El problema, pontifico jo què no en sé gens d’economia, és què es fa servir una eina per aconseguir quelcom pel que no ha estat dissenyada. Oi què a ningú no se li acut tallar-se les ungles amb una serra mecànica? O pintar la paret de casa amb rotulador?

En canvi, tots coneixem infermeres o auxiliars, mestres, professors d’universitat, administratius, etc., què han treballat durant anys o fins i tot décades a l’administració pública com a interins. I també a economistes, informàtics, enginyers, o el què volgueu que van encadenant contractes temporals sense moures de cadira dins d’una mateixa empresa. O inclús van canviant d’empresa però no de cap ni de responsabilitat.

Si, ja ho sé què els advocats poden defensar qualsevol cosa escrita en un contracte o una llei, i què els gestors empresarials poden defensar amb números actuals allò què el sentit comú ha considerat com estrany durant tota la vida. Però això no és tot.

Si hi ha una feina què per definició és temporal és la de càrrec públic. Si algú (per exemple, el Gallardón) es presenta a President de la seva comunitat autònoma, sap què quan perdi les eleccions haurà de buscar-se feina d’una altra cosa. D’alcalde o de ministre, per exemple, com fa tothom… o tornar a la seva antiga professió. Oi?

Llavors, com és què es munten xiringuitos per a regalar-els una paga indefinida i sense requeriments al contracte?

Hi ha un munt de situacions professionals què per la seva naturalesa demanen estabilitat i tranquilitat. I d’altres què no, i allà es justifica la temporalitat.

Però mantenir 15 anys d’interina a una auxiliar de clínica i pagar-li una jubilació daurada a algú que ja sabia que estava de pas és ser molt inútil.

Salut i sort,
Ivan.