Adéu, Castelló

Una altra botiga emblemàtica de Barcelona que plega, però en aquest cas té més a veure amb què el món que la va fer mítica ha deixat d’existir. Fa molts anys el cap de setmana començava amb una visita a Discos Castelló, el lloc on trobar els LPs que em volia comprar, o simplement tafanejar portades per esbrinar fins on arribava la discografia de les bandes que m’interessaven. Era l’època en què em podia asseure a escoltar amb els auriculars posats tot el disc d’una tirada, alhora que llegia les lletres i estudiava els noms dels músics de cada enregistrament. … Continua la lectura de Adéu, Castelló

Temporalitat

Tots els experts econòmics coincideixen què un dels problemes principals de l’economia espanyola rau en el seu mercat de treball. En concret en la diferència massa gran què hi ha entre gaudir la minsa protecció d’un contracte indefinit o estar contractat temporalment o per obra i servei. Per exemple, aquí teniu les opinions de recent premi Nobel Jean Tirole. No en tenen ni puta idea. El problema, pontifico jo què no en sé gens d’economia, és què es fa servir una eina per aconseguir quelcom pel que no ha estat dissenyada. Oi què a ningú no se li acut tallar-se … Continua la lectura de Temporalitat

La Caixa roba els seus clients

Una cosa és què sigui vox populi; una altra que li passi a la família directa. Dilluns li vaig fer una transferència al meu sogre. Tot i què el meu compte corrent a Suïssa (ei! Declarat a Hisenda, què jo no em dic ni Bárcenas ni Pujol) està denominat en francs, puc fer les operacions en euros. I per tant li vaig fer una transferència en euros, què a mi em va cobrar el banc en francs. El canvi va ser l’oficial, o sigui què no hi ha cap cost per la transferència ni cap comissió per venda de divises. … Continua la lectura de La Caixa roba els seus clients

Benzineres automàtiques

Tal com m’ho explica la noia de Caixa d’Enginyers, es veu què és el funcionament normal de les benzineres on no hi ha ningú atenent el públic. Quan poses la targeta, de crèdit o de dèbit, et passen un voucher o una previsió de cobrament, per allò què ells calculen què com a molt pots consumir de benzina. Si la targeta és de dèbit, t’ho cobren directament. Al cap de vuit dies et cobren el què realment vas consumir. I també al cap de vuit dies t’abonen els diners què t’han retingut durant aquest temps. De debó què això és … Continua la lectura de Benzineres automàtiques