Una altra botiga emblemàtica de Barcelona que plega, però en aquest cas té més a veure amb què el món que la va fer mítica ha deixat d’existir.

Fa molts anys el cap de setmana començava amb una visita a Discos Castelló, el lloc on trobar els LPs que em volia comprar, o simplement tafanejar portades per esbrinar fins on arribava la discografia de les bandes que m’interessaven. Era l’època en què em podia asseure a escoltar amb els auriculars posats tot el disc d’una tirada, alhora que llegia les lletres i estudiava els noms dels músics de cada enregistrament.

those moments are gone
like tears in the rain

Ha canviat la meva vida, igual que la vida de tothom, i la majoria de nosaltres ens conformem amb poder escoltar de tant en tant una mica de música en format MP3, habitualment amb sorolls de fons, no sempre sabent qui és al darrere de les cançons i d’on ha sortit.

Ha canviat el negoci musical, en uns temps en què es pot distribuir la música d’una manera que no té res a veure amb com es feia aleshores. Tot i que alguns pretenen mantenir l’antiga estructura de guanys.

I ha canviat la percepció popular del que és el mínim exigible i el que no. Les meves dues darreres visites a Castelló han estat sengles decepcions. A la darrera, un recopilatori d’Emili Vendrell em va costar trenta-sis euros i no tenia cap dada més enllà del cru llistat de cançons: fotografies, biografia, context històric, dades d’enregistrament, …, res. No és culpa de la botiga, però si són víctimes del fet que a internet, a cost zero però dedicant-li més temps, puc trobar els elements amb els quals crear un producte molt millor. A l’anterior, em van prometre que amb una setmana en tindrien prou per a servir-me una edició nostalgia deluxe de l’Aqualung de Jethro Tull. Sort en vaig tenir de la FNAC.

Obriran noves botigues de música. I faran coses que abans no havien de fer, però que encara no sabem que són necessàries per a fer negoci.

Salut i sort,
Ivan.