Sherlock va començar sent una reinterpretació del mite original, i ha esdevingut una caricatura de si mateixa.
Si latercera temporada d’aquesta mini-sèrie ja em va decebre tant que no li vaig dedicar cap article, la quarta (que és només un episodi) ja m’ha fet mirar el mòbil un munt de vegades durant la trama de misteri.
The Abominable Bride planteja un diàleg entre dos espais temporals: l’original de les acaballes de l’època victoriana i l’actual de l’època de la Isabel II, una altra reina de llarguíssim regnat. Però ho fa de manera confusa, sense acudits en el guió que treguin profit dels paral·lelismes i contradiccions entre ambdós universos, i sense que la resolució d’un misteri es relacioni de manera natural amb la de l’altre. En fi, sense gràcia.
A mi l’efecte que m’ha fet és que Cumberbatch, Martin Freeman i Steven Moffat tenen massa feina com per dedicar-li prou temps al projecte Sherlock. I francament, escriure prou bé necessita un munt de temps. I una interpretació que pugui sorprendre i impactar, també.
Adient per a fanàtics del personatge. Contraindicada com a pel·lícula d’entreteniment.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!