The Abominable Bride

Sherlock va començar sent una reinterpretació del mite original, i ha esdevingut una caricatura de si mateixa.

Si latercera temporada d’aquesta mini-sèrie ja em va decebre tant que no li vaig dedicar cap article, la quarta (que és només un episodi) ja m’ha fet mirar el mòbil un munt de vegades durant la trama de misteri.

The Abominable Bride planteja un diàleg entre dos espais temporals: l’original de les acaballes de l’època victoriana i l’actual de l’època de la Isabel II, una altra reina de llarguíssim regnat. Però ho fa de manera confusa, sense acudits en el guió que treguin profit dels paral·lelismes i contradiccions entre ambdós universos, i sense que la resolució d’un misteri es relacioni de manera natural amb la de l’altre. En fi, sense gràcia.

A mi l’efecte que m’ha fet és que Cumberbatch, Martin Freeman i Steven Moffat tenen massa feina com per dedicar-li prou temps al projecte Sherlock. I francament, escriure prou bé necessita un munt de temps. I una interpretació que pugui sorprendre i impactar, també.

Adient per a fanàtics del personatge. Contraindicada com a pel·lícula d’entreteniment.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Sherlock

La BBC, anys després d’haver produit l’adaptació canònica de tots els contes i les quatre novel·les del detectiu més famós del món, ha fet una adaptació tant o més sensacional.

Sherlock Holmes al Londres del segle XXI, amb smartphones, els mitjans de CSI (“a CSI in Baker Street”, diu Lestrade en un episodi de la primera temporada), els tabloides anglesos, internet, armes modernes i eines d’espionatge a la James Bond, &cdots; No em digueu no us havieu demanat mai com seria una cosa així.

En mans de gent amb talent, brillant, enlluernadora. L’esperit dels personatges i dels contes es manté: la impertinència, el tipus de deduccions, l’ansietat davant el repte, la fredor a l’analitzar una situació apassionant i al relacionar-se amb la gent, els personatges secundaris de capdal importància, les atmòsferes visualment fosques i socialment tancades; tot està ben adaptat. I és una sèrie emocionant i trepidant, gràcies a guions molt ben escrits (Steven Moffat, que també ha revisat el Doctor Jeckyll & Mr. Hyde de Stevenson), un muntatge vibrant i uns actors impagables. Només de pensar la calerada que va malbaratar el Guy Ritchie traïnt el mite amb Robert Downey Jr. em posa malalt.

Les dues primeres temporades han estat tant curtes com brillants. La tercera l’estrenen aquest Nadal i l’estic esperant amb candeletes.

Adient si mai us heu deixat la vista perseguint el detectiu que mai no va vestir a quadres escocesos. Contraindicat si necessiteu una amanida de trets a qualsevol sèrie de misteri.

Salut i sort,
Ivan.