El bròquil s’està florint

No tinc gaire ganes de llegir tot l’acarnissament, purità i hipòcrita, què està patint el Pujol, però m’alegro molt què s’estigui fent. Primer, perquè s’ho mereix. A banda de la seva gestió política, Jordi Pujol sempre havia interpretat el paper de pare de la pàtria. I del papa hom espera exemplaritat sense concessions. Segona, perquè aquest mateix acarnissament obrirà ferides en sectors que fins ara han callat vergonyes dels qui ara senyalen amb el dit. La Sánchez Camacho i l’Iceta ja es poden anar preparant, què en un país petit hi ha algú que coneix els seus secrets i ara … Continua la lectura de El bròquil s’està florint

Demòcrates

Pel que llegeixo a El País, els partidaris del procés independentista són a punt d’augmentar, i en gran quantitat. Escric sense haver llegit el manifiesto en qüestió, cosa què no hauria de fer, però és què he arribat a la conclusió què els signants del manifest tampoc no han llegit gaire sobre el procés, i així ens posem en situació d’igualtat. Del que expliquen Pere Ríos i Carlos Cue, què són els que signen l’article, en trec què el manifest reclama dues coses bàsiques: la segona, què “Ninguna infracción legal puede quedar impune y ninguna sentencia puede ser desacatada”, cosa amb la … Continua la lectura de Demòcrates

Rèquiem per un diari

Fa més de vint anys que llegeixo habitualment El País. De fet, fins fa poquíssim, era la primera capçalera d’internet a la que acudia quan volia informar-me. Però cada cop em costa més llegir-lo i creure’m el què llegeixo. De sempre, la seva línea editorial no ha coincidit gaire amb la meva posició, però això ja m’està bé: llegir només els que estan d’acord amb tu et pot aclarir i enriquir els teus arguments, però no pas el teu coneixement. Però mica en mica he anat trobant delictes i faltes que van minvant la meva confiança en el que publica El … Continua la lectura de Rèquiem per un diari

Gest esperançador

La notícia de la trobada protocolària entre els dos primers ministres d’ambdós països és molt important, tal com senyala l’Ana Gabriela Rojas a El País. L’Índia i el Pakistan són molt lluny de nosaltres, però són també molt importants. Francament, me’n faig creus què notícies com aquesta no ocupin un lloc més important a les notícies. Dues generacions d’enfrontament, fanatisme religiós, veïns molt problemàtics, grans poblacions, molta desigualtat social, corrupció endèmica, i armes nuclears. Unes condicions què no tenen res a envejar a les de l’Orient Mitjà per a optar a premis de conflictivitat. Pot quedar en un gest anecdòtic, … Continua la lectura de Gest esperançador