Demòcrates

Pel que llegeixo a El País, els partidaris del procés independentista són a punt d’augmentar, i en gran quantitat.

Escric sense haver llegit el manifiesto en qüestió, cosa què no hauria de fer, però és què he arribat a la conclusió què els signants del manifest tampoc no han llegit gaire sobre el procés, i així ens posem en situació d’igualtat.

Del que expliquen Pere Ríos i Carlos Cue, què són els que signen l’article, en trec què el manifest reclama dues coses bàsiques: la segona, què “Ninguna infracción legal puede quedar impune y ninguna sentencia puede ser desacatada”, cosa amb la que només puc estar d’acord. La llei s’ha de complir, fins que es signi una nova llei que derogui l’anterior.

La primera, què no apareix citada entre cometes, és més peluda: “Un manifiesto suscrito por 50 intelectuales y escritores reclama a Mariano Rajoy mano dura contra el nacionalismo catalán y que no negocie nada con el presidente de la Generalitat”. Això, clar i ras, és negar la Política. Si no hi ha res a parlar i s’ha de complir les lleis què [oh casualitat! ells mateixos] s’han aprovat, les coses han de quedar forçosament com són.

Això contradiu vàries afirmacions. La de líders (de debó?) polítics com Iceta i Sánchez Camacho, que diuen que es pot parlar de moltes coses sense necessitat de consultar res; la que diu que l’interés general ja vetlla per l’interès de tots [i per tant dels catalans]; la d’aquells que com Duran Lleida i alguns grans empresaris han defensat que, deprés d’amagar amb el farol indepe en Mas es conformi amb només una part menor de les fitxes què hi ha sobre la taula; i finalment, la de gent com el Karra Elejalde o forces com ICV, què aspiren a una entesa (per la qual caldria negociar) amb Espanya.

I de fet, invalida la idea d’una democràcia efectiva: si hem de decidir el que jo vull, votem; sinó, ni parlar-ne. Curiós què molts que signen això hagin signat abans altres manifests on deien què, fins i tot en el tema del procés, es podia parlar, dialogar i negociar.

Alhora, el manifest també reforça altres posicions. La de l’ANC, ERC i la CUP, entre d’altres, què diuen què només queda per parlar els termes del divorci. I malauradament, la dels que estem convençuts que aquest divorci serà més semblant al de The War of the Roses que no al de Farmacia de guardia.

Salut i sort,
Ivan.

Actualització: En Jordi Gracia té un punt de vista semblant.
Actualització 2: El text del manifest és aquest. Segons El Periódico, La Bruixa Avorrida s’ha adherit, la qual cosa demostra que la implementació de la web que li dóna suport és, diguem-ne, poc professional.

Anuncis

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s