Gràcies a una piulada del molt gran Horacio Altuna m’entero del traspàs del també molt gran Charlie Haden.

El mateix cap de setmana què també sabem què hem perdut per sempre el darrer Ramone i què es proclamarà un nou campió del món de futbol, o sigui què sort què escolto l’Altuna.

El vaig descobrir pels seus enregistraments d’homenatge amb cançons republicanes de la guerra civil (a can Rosendo i Marian, potser?) i em va interessar més quan vaig descobrir què havia col·laborat un munt amb el meu admiradíssim Keith Jarrett. De vegades la seva música m’ha deixat fred, però la majoria m’ha agradat i sovint m’ha emocionat i entusiasmat. Li dec molts moments de felicitat.

Bon viatge, Senyor Haden,
Ivan.