The Monuments Men

Una història apassionant, una pel·lícula molt avorrida.

El tot és més important què la suma de les parts. Ho diuen els jardiners japonesos, els què defensen el joc col·lectiu al futbol i ho dic jo després d’haver vist The Monuments Men, un film què ho té gairebé tot excel·lent: interpretacions, ambientació i decorats, fotografia, diàlegs, guió… però que es fa llarguíssima.

Les dues hores què dura The Monuments Men estan farcides de molt bones escenes: com a mínim el reclutament de Matt Damon, l’entrenament de John Goodman, el primer intent de rescat de la Madonna de Bruges, la Nit de Nadal, una sorpresa nocturna al campament, un intercanvi de trets, i tres escenes de rescat d’obres d’art.

Però quan portes mig hora de pel·lícula penses què encara no ha passat res. I quan comencen a passar coses li falta la tensió, el punt de pebre necessari per a dotar-les d’emoció. Culpables? El director, el mateix George Clooney què també fa una interpretació insípida i què aconsegueix què la Cate Blanchett només estigui bé; i la banda sonora d’Alexandre Desplat, molt adient per acompanyar un film tranquil, però no una cursa desesperada enmig d’un seguit de batalles.

També he de dir què el que Clooney no ha sabut fer en quant a èpica i ritme, sí ho ha encertat en la part més íntima de The Monuments Men. A les escenes què he esmentat abans i a alguna més llueix i molt l’excel·lent repartiment què ha reclutat, entre ells el clàssic actor de repartiment Bob Balaban.

Adient pels amants de les anècdotes històriques, contraindicat pels del cinema bèlic.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

3 thoughts on “The Monuments Men

  1. Por lo que dices el guion no puede ser bueno, el guion también marca los tiempos de una película, no? Si se te hace aburrida el guion falla.

    1. Yo creo que el guión no especifica tanto, o al menos no lo hace siempre con tanto detalle y siempre el director puede poner el énfasis donde mejor le parece.

      Por ejemplo, si en el guión dice que van viéndose las caras de los actores mientras escuchan el programa de radio durante la Nochebuena, el director decide si ahí va poniendo flashes cortos o va alargando la secuencia, si cámara fija o acercando el foco, etc.

      El guión propone un abanico total de escenas y luego son el director y el montador los que concretan lo que se plasma en el resultado final. Si el director elige unas cuantas como secundarias y unas pocas (y las acierta) como principales, lo puede clavar. Si elige tratar todas las escenas como un momento cumbre de la película, le acaba quedando un pastelazo.

      Opinión de aficionadillo ignorante sabelotodo y bocazas, quede claro. 😉

      1. Nunca he visto un guion trabajado, con anotaciones y tal, no sé hasta qué punto concretan, si las escenas están por segundos, por minutos, con movimientos de cámara o no. Hay películas, por ejemplo alguna de Rohmer que el asunto es simple, luego el guion es más complejo y el resultado puede aburrir o no, depende de lo que te gusta y el momento en que la veas, pero el ritmo es el que va con la historia, para mí una película lenta es la que el ritmo de la peli va más lento de lo necesario, por eso decía lo del guion.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s