Origen

Ara resulta què el pa amb tomàquet no és una invenció catalana. Ho diuen els de Som a temps, què fins ara s’ho havien callat amb no sé quina intenció, i se’n fa ressó l’ABC, sempre a l’aguait d’instruir la població sobre la realitat espanyola.

Als EUA hi ha molta gent, especialment jove, que quan els demanes que diguin un plat típic del seu país esmenten la pizza. I siguem honestos, no és un plat originari dels EUA, però són dels qui més la gaudeixen, per tant típic ho és! Si és bona i la saben apreciar, fan ben bé en reivindicar-la, no?

La veritat és que a mi tant se m’en fot, de qui el va inventar. Està boníssim (si el prepares bé, és clar) i ja es poden penjar medalles qui vulgui. Però el tema em fa moltíssima gràcia. Em recorda els escarafalls que fan alguns espanyols quan algun espanyol ilustre rep arreu del món el reconeixement que aquí li neguen. Això passa especialment amb els francesos, què reivindiquen com a propis gent què ha triomfat allí com en Picasso, l’actor Jean Reno, el Pedro Almodóvar, el futbolista i ara entrenador Luís Fernández, o els actuals primer ministre i l’alcaldesa de París.

Aquests molt civilitzats i tolerants espanyolets, en guàrdia davant dels nacionalismes identitaris i excloents, no dubten en autodefinir-se com ciutadans del món, però si a la cançó d’Eurovisió hi ha un vers en anglès llavors bramen com si acabessin de nàixer. I no em plantejo la possibilitat que algú què hagi nascut fora del territori espanyol o no tingui ambdós progenitors d’origen espanyol arribi a les més altes magistratures de l’Estat. De fet, crec què inclús hi ha algunes parts de l’Estat que tampoc acrediten prou bé l’espanyolitat…

A més, potser si què en Pujol i el Duran Lleida van fonamentar algunes reivindicacions en tradicions i històries del passat, però l’actual procés sobiranista empra un discurs enfocat cap el futur. Per tant aquesta aportació intel·lectual amb intencionalitat política em sembla força desenfocada i més aviat ridícula.

El què em sembla més substancial d’aquesta polèmica de pa sucat amb oli (una altra simple delícia gastronòmica, per cert) és què despulla la importància relativa de les identitats: els què només conceben les identitats com quelcom monolític i sense matisos, mira des d’amunt les dels altres; qui considera que la identitat no és més que la suma de moltes parts sense importar d’on vénen, accepta què totes són bàsicament el mateix.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

6 thoughts on “Origen

  1. Té gràcia reciclar una llegenda urbana parida per mostrar que el pa amb tomàquet era menja de pobres (iux!, això no es prou fi!, imagina que s’ho han inventat els murcians!), per crear una historieta de nacionalisme essencialista. Realment, tot s’aprofita. En tot cas, a qui li importa?

    Parlant de coses serioses, hi ha un parell d’indrets de la Mediterrània que han acabat juntant pa i tomàquet de manera molt semblant a Catalunya. El pa maltès que és ben bé el mateix i el pa banyat que foten a Niça i que s’assembla força. Però diria que ni els uns ni els altres en presumeixen ni la meitat, la gent pot anar de vacances a Malta i no veure pa amb tomàquet enlloc. Suposo que troben que no fa per turistes :-).

    1. Jo de fet no recordo haver-ne tastat d’aquest pa maltès.
      També, a Malta és difícil trobar llocs no orientats al turisme massificat o de gustos estàndars. En qualsevol cas, un viatge molt recomenable.

      1. Vist a Twitter i mira, m’ha fet gràcia: “Suiza no puede ser independiente porque el chocolate viene de América. #pantumaca”

  2. Creo que a las personas no nos gusta sentirnos aislados, hay una necesidad de pertenencia y de complicidad con un grupo. Una necesidad de estar confortables, seguros, tener un mínimo de certezas. Buscamos identificarnos y lo podemos hacer a diversos niveles, si eres muy primario la identificación será muy simple incluso basada en la negación de lo que consideras tu contrario.

    1. No és que em sembli malament qualificar de primario a determinats elements, però penso què més aviat aquí hi ha una intencionalitat política, articulada d’una manera entre sofisticada (la tecnologia, la planificació en la comunicació) i visceral (els missatges).

      1. Me refería a nivel general, heterosexual contra homosexual, blanco contra negro , nacional contra extranjero. El que se siente en posición de poder reafirmándose personalmente contra el otro. Esto luego políticamente es fácil de utilizar.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s