The Men Who Stare at Goats

Una pel·lícula que es queda enmig i no va enlloc. Consti que el punt de partida de The Men Who Stare at Goats, basada en el llibre de Jon Ronson1, és força atractiu: una suposada unitat sobrenatural supersecreta a l’exèrcit dels EUA, com si es tractés del B.P.R.D. de Hellboy i companyia. A més, el repartiment no només és sensacional sinó ho fan tots molt bé. Especialment George Clooney, però també Kevin Spacey (que interpreta el seu habitual personatge inquietant i odiós), l’Ewan McGregor i el mestre Jeff Bridges (que torna a interpretar The Dude amb un altre nom). Malauradament … Continua la lectura de The Men Who Stare at Goats

Gravity

Un patiment de pel·lícula. Brutal. A l’Alfonso Cuarón li ha donat per fer una pel·lícula d’aventures i li ha sortit rodona. Amb una atmosfera angoixant què m’ha recordat molt la nau Nostromo del primer Alien, els noranta minuts què dura Gravity passen volant. Mai millor dit. Molt bé la Bullock i bé el Clooney, què molt conscient dels seus límits interpretatius treu el màxim profit del seu talent fent papers a la seva mida. Uns efectes visuals i sonors sensacionals per una història propera i primitiva en un escenari exòtic i tecnificat. Adient per a desconnectar de la realitat. Contraindicada … Continua la lectura de Gravity

The Monuments Men

Una història apassionant, una pel·lícula molt avorrida. El tot és més important què la suma de les parts. Ho diuen els jardiners japonesos, els què defensen el joc col·lectiu al futbol i ho dic jo després d’haver vist The Monuments Men, un film què ho té gairebé tot excel·lent: interpretacions, ambientació i decorats, fotografia, diàlegs, guió… però que es fa llarguíssima. Les dues hores què dura The Monuments Men estan farcides de molt bones escenes: com a mínim el reclutament de Matt Damon, l’entrenament de John Goodman, el primer intent de rescat de la Madonna de Bruges, la Nit de … Continua la lectura de The Monuments Men

The American

Mai no havia vist una pel·lícula de misteri en clau íntima. The American mostra part d’una història, encarregant a la imaginació dels espectadors emplenar els forats com creguin més convenient. Això és estimulant, perquè el personatge és prou interessant com per a demanar-nos què és el que ens falta saber, i no és gens frustrant perquè les incògnites no pertanyen a la part essencial del relat. Siguin quines siguin les respostes, no alteren l’eix ni la conclusió de The American. La innovació que presenta el film és que tractant-se d’una pel·lícula de pistoles el tractament és no ja personal sinó … Continua la lectura de The American