Mai no havia vist una pel·lícula de misteri en clau íntima.

The American mostra part d’una història, encarregant a la imaginació dels espectadors emplenar els forats com creguin més convenient. Això és estimulant, perquè el personatge és prou interessant com per a demanar-nos què és el que ens falta saber, i no és gens frustrant perquè les incògnites no pertanyen a la part essencial del relat. Siguin quines siguin les respostes, no alteren l’eix ni la conclusió de The American.

La innovació que presenta el film és que tractant-se d’una pel·lícula de pistoles el tractament és no ja personal sinó íntim, narrada des del punt de vista del personatge del George Clooney. Això, que es porta a gairebé l’extrem, és el motiu que hi hagi els forats a l’explicació. I porta a una narració tranquila, pausada, amb diàlegs mínims,  i en la que Clooney acapara més del noranta per cent de les escenes.

El resultat és magnífic. The American és sòbria, elegant i commovedora, construeix un misteri que frisem per resoldre i té un desenllaç emocionant on no cruix res. El venedor de cafè més desitjat del món es llueix i no cau en el ridícul, tot i que tampoc no té oportunitat de trencar el seu sostre com a actor.

Adient per a una primera cita. Contraindicat si teniu el dormitori empaperat amb pòsters del Roger Moore.

Salut i sort,
Ivan.