Una pel·lícula que es queda enmig i no va enlloc.
Consti que el punt de partida de The Men Who Stare at Goats, basada en el llibre de Jon Ronson1, és força atractiu: una suposada unitat sobrenatural supersecreta a l’exèrcit dels EUA, com si es tractés del B.P.R.D. de Hellboy i companyia.
A més, el repartiment no només és sensacional sinó ho fan tots molt bé. Especialment George Clooney, però també Kevin Spacey (que interpreta el seu habitual personatge inquietant i odiós), l’Ewan McGregor i el mestre Jeff Bridges (que torna a interpretar The Dude amb un altre nom).
Malauradament a la direcció no hi havia els germans Coen, amb la qual cosa aquesta barreja entre comèdia i militarisme paranòic no queda ben enfocada. La qüestió és que escenes molt divertides no tenen gràcia i d’altres on suposadament hi ha drama, els hi falta tensió.
The Men Who Stare at Goats entreté de vegades i interessa moderadament, però en cap moment m’ha enganxat. Això si, l’escena final és grandiosa.
Si us demaneu què pot haver de cert en aquesta història, un article a Wired afirma que força coses. Ia _Youtube_podeu trobar el documental al que acompanya el llibre. Són tres capítols: The Men Who Stare at Goats, Funny Torture i The Psychic Footsoldiers.
Adient per a admiradors dels actors protagonistes. Contraindicada pels aficionats a temes d’espies i conspiracions.
Salut i sort,
Ivan.
- He enllaçat l’entrada en anglès de la Wikipedia perquè la que hi ha en espanyol m’ha semblat massa pobra. No només no enllaça les altres versions idiomàtiques, sinó què qualifica el llibre com a novel·la quan es un treball de no ficció. ↩
Lo bloc 
Digues la teva!