L’assumpte ja sabeu com va: l’Artur Mas, la Joana Ortega i la consellera Rigau declarant als jutjats, un munt de manifestants a la porta, i els jutges queixant-se de la pressió ”intolerable” que això suposa.

Fins ara, podiem parlar que els polítics feien un ús indegut de l’administració de justícia per a no afrontar directament la seva responsabilitat política. Però les reaccions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya primer, i del Consejo General del Poder Judicial després, afegeixen la politització del sistema judicial.

Efectivament, els òrgans de govern de la justícia han decidit queixar-se d’unes manifestacions quan abans no ho havien fet d’altres (recordem Camps o Albiol acudint també acompanyats per gentades a altres judicis). I encara més greu, no han fet res per a semblar independents del poder polític que reparteix destinacions, promocions i jubilacions segons la conveniència general. I hem vist alguns casos molt sonats que els han donat oportunitats per fer-ho.

Malauradament, aquest comentari no senyala únicament el PP. El PSOE també va aparèixer retratat fa un munt d’anys amb designacions molt opinades de fiscals generals de l’estat i fiscals contra la corrupció; per no parlar la inclusió de determinats jutges estrella a les seves llistes electorals.

La conclusió a la que arriba molta gent és que el sistema està irremediablement podrit. Sense justícia ni premsa independent, tant Montesquieu com Jefferson ja van avisar del que passava, i a ningú no li agrada ser enmig d’un cau podrit.

O sigui que lluitant contra els independentistes, i aixafant la independència tant de jutges i fiscals com de mitjans de comunicació, crec que han donat molta benzina als independentistes.

Si algú que no està ni massa ben informat, ni gens format en Política ni Dret, arriba a aquesta conclusió, la qüestió és saber quin raonament segueixen els que, sabent-ne molt més, han pres aquesta cadena de decisions.

Arrogància? Creuen que l’independentisme va de farol? O simplement pensen que al final la gent (els que van a les manis, no els que les convoquen) s’arronsarà i es conformarà amb el que hi ha?

Salut i sort,
Ivan.