Cap d’Any 2016

L’any s’acaba i pel camí han quedat lectures i petits gaudis dels que no he escrit res, per alguna raó o una altra. Rescato sis peces que m’han colpit d’alguna manera i que segur que valorareu millor que jo. 10 tesoros fotográficos rescatados del olvido. La bellesa d’algunes fotos, les històries que transmeten altres fotos, i les pròpies històries d’aquestes maletes plenes d’imatges. No us sabria dir què és més interessant. Si no recordo malament, li he d’agraïr la descoberta a l’amic Alfred. Més fotografia: Los españoles que abrieron los ojos al mundo és el grandiloqüent títol d’un recull de … Continua la lectura de Cap d’Any 2016

Més adéus

M’entero, d’una tacada, del traspàs de Francisco González Ledesma, i de què el seu fill és el periodista Enric González. Dues plomes que he admirat com a periodistes però que no he tastat prou com a escriptors, i dues persones que m’han agradat sempre que els han fet alguna entrevista. D’aquells que, sense pretendre-ho, desmitifiquen i revaloritzen la figura de l’intel·lectual, i donen prestigi a l’Espanyol. El País, on va treballar molts anys el fill, ha publicat un article prou bo sobre el pare, però la millor elegia de González Ledesma la va signar abans d’hora l’Enric. Llegint-la, m’entero que el … Continua la lectura de Més adéus

Regal de Reis: Lectures

De regal de Reis, lectures. Coses què m’ha agradat llegir, no necessàriament actuals, i què he anat recopilant durant els darrers temps. Una entrevista de M. Graizer a Enric González a Jotdown. Sobre un munt de coses, però sobre tot sobre com mirar el món. Rafael Moreno explica a El País com els EUA van espiar l’ambaixada espanyola a Washington. Dóna per a fer vàries pel·lícules: la d’intriga, la comèdia i l’espanyolada. Un assaig de la Margaret MacMillan per a la Brookings Institution sobre els orígens de la Primera Guerra Mundial. Un tema que degut al centenari ha generat molts … Continua la lectura de Regal de Reis: Lectures

Bon viatge, Senyor Barril

Dissabte em vaig endur un gran disgust amb la notícia del traspàs del Joan Barril. No recordo quan el vaig descobrir però si de la gran alegria de poder-lo escoltar gràcies a la independència. La meva, és clar. Els pisets de solter tenen més avantatges a banda del que tothom parla, i un és el de poder escollir l’emisora que vols escoltar. I El Cafè de la República va esdevenir el meu restaurant virtual on sopar o el lloc on fer el te de després. I els meus vespres, i els de molts altres, van gaudir de la serenor i l’elegància d’un … Continua la lectura de Bon viatge, Senyor Barril