Llegeixo una entrevista al Salvador Alsius publicada a El crític i la nostàlgia em porta als anys en que a la pausa després de dinar escoltava el santoral del dia en un programa de notícies.

L’Alsius sempre m’ha caigut bé. No sé si és tant professional com sembla a les entrevistes, però com a mínim reivindica periodistes que he admirat, en Josep Pernau i l’Antonio Franco. I parla ben clarament del declivi de TV3 i, tinguem’ho molt en compte, de les causes pròpies del seu declivi.

Fa ja molts anys que no miro gaire televisió, i TV3 tampoc, i per tant no puc jutjar el seu estat actual. Em diuen que s’ha perdut molt en correcció lingüística i també en programació infantil i juvenil. A la pinza entre les plataformes i grans cadenes per un costat, i els youtubers i mitjans alternatius per l’altre, és molt difícil competir.

L’entrevista em confirma la idea que el primer que cal tenir és una bona televisió. La línia editorial, no dic que no sigui important, és només secundària davant de la qualitat del servei. El que feia que TV3 fos la teva no era que es produís a Sant Cugat o les quatre barres al logotip. Era que Dallas, el futbol en català, Bola de drac, o el show de l’Àngel Casas agradaven a molta gent, i que molta gent cregués que era millor que les altres.

I qui diu la tele, diu tantes altres coses.

Salut i sort,
Ivan.