Vergonya aliena

Dijous vaig escriure un article sobre el cas del ministre Soria i el vaig programar per a que es publiquès dissabte, convençut que Rajoy i el PP tornarien a prendre la iniciativa de no fer res. No he sortit profeta… Però un cop llegeixo a l’Ara les explicacions que ha donat el ja ex-polític canari, trobo que la major part de l’article encara s’aguanta. Si no ho he entès malament, el ministre Soria havia fet un Pujol. La comparació és pertinent. Potser no en el terreny jurídic, que ja se sap que no hi ha dos casos iguals, però el … Continua la lectura de Vergonya aliena

El bròquil s’està florint

No tinc gaire ganes de llegir tot l’acarnissament, purità i hipòcrita, què està patint el Pujol, però m’alegro molt què s’estigui fent. Primer, perquè s’ho mereix. A banda de la seva gestió política, Jordi Pujol sempre havia interpretat el paper de pare de la pàtria. I del papa hom espera exemplaritat sense concessions. Segona, perquè aquest mateix acarnissament obrirà ferides en sectors que fins ara han callat vergonyes dels qui ara senyalen amb el dit. La Sánchez Camacho i l’Iceta ja es poden anar preparant, què en un país petit hi ha algú que coneix els seus secrets i ara … Continua la lectura de El bròquil s’està florint

Gens honorable

Divendres vam saber què Pujol amagava des del 1980 una herència a l’estranger (l’enllaç és a l’article de l’Ara que signa Ferran Casas). Des del 1980 i pel fet d’ostentar el càrrec i la responsabilitat de President de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley rep el tractament de Molt Honorable Senyor. És un tractament què a mi m’agrada, especialment quan el comparo amb els tractaments espanyols d’Ilustrísimo Señor o Excelentísimo Señor, ja que el càrrec no converteix a qui l’exerceix en algú excel·lent ni ilustre. En canvi, si que exigeix què se li ofereixin honors, per la magistratura que representa. Lamentablement, … Continua la lectura de Gens honorable

Hem fet clic

Anit vaig sopar amb l’Enric, que també va ser un dels moltíssims. Ell és d’aquells que no es defineix com a independentista. La independència estaria bé, tot i que a curt termini seria molt dura, però al final sortiriem guanyant, nosaltres i ells. Però de totes formes, el millor no seria pas la independència, sinò un bon acord, satisfactori per a totes dues parts, millor que l’actual. La cita no és textual, però crec que sintetitza acuradament el que el meu amic volia expressar. Li vaig respondre que el significat de la Diada és que Catalunya ha fet el clic … Continua la lectura de Hem fet clic