L’actiu Mas

Tinc molta curiositat per veure quin perfil adoptarà a partir d’ara el Molt Honorable Senyor Artur Mas. A casa nostra tenim una cultura política molt minsa. El verb que més es conjuga en la història política espanyola, i per tant en la més recent catalana, és manar. I un cop has manat, fer qualsevol cosa (manar menys, figurar, o ja no en parlem de treballar) diguem-ne que no està gaire ben vist. Com una mica de deshonra. El que es considera a Espanya que ha de fer un ex és retirar-se completament de la vida pública: deixar de sortir a … Continua la lectura de L’actiu Mas

Fumata grisa

El procés continua amb la seva dinàmica de superar pretesos match balls en el darrer segon. Recordeu que la pregunta, la consulta i la coalició Junts pel Si ja es van decidir quan no quedava més remei que assolir un pacte, el que fos, millor que no posar-se d’acord. Havent expressament llegit només piulades i titulars i no encara cap article ni biografia del Carles Puigdemont, apunto una llarga llista de comentaris que em venen al cap. Ni Catalunya (com va profetitzar l’Aznar) ni el soberanisme s’han trencat, de moment. Hi ha acord per escollir President i ja veurem quant … Continua la lectura de Fumata grisa

Què aporta Mas?

Si no ho dic, rebento: ja estic cansat de l’Artur Mas i de la campanya què dolents i què poc intel·ligents què són els cupaires. Com de costum, segurament estic equivocat. O sigui que ho pregunto obertament: què és el que ara mateix aporta Artur Mas a Junts pel Sí, al procés, a CDC, que cap altra persona no pot oferir? Començo pel final: la CUP està fent el que sempre ha dit que faria. Els que ara es sorprenen o estan actuant, o no han llegit els diaris en els darrers anys. Perquè la famosa abraçada va ser quan … Continua la lectura de Què aporta Mas?

En el nom de Johan

L’admiració futbolística que li tinc al Johan Cruyff és immensa. Per això em dol que es presti a participar en segons quins ridículs polítics. I és que a mi em fa mal, em dóna una gran pena, que se l’utilitzi per a transmetre missatges polítics interessats. Que l’Antoni Bassas periodista faci un paral·lelisme entre l’actitud de lideratge de Cruyff i el que espera dels polítics catalans entra dins del joc, és un recurs retòric acceptable. Que en el seu moment es fes servir la imatge de Cruyff per a campanyes publicitàries en contra de fumar, ho vaig trobar adient i encertat. … Continua la lectura de En el nom de Johan