Anit vaig sopar amb l’Enric, que també va ser un dels moltíssims. Ell és d’aquells que no es defineix com a independentista.
La independència estaria bé, tot i que a curt termini seria molt dura, però al final sortiriem guanyant, nosaltres i ells. Però de totes formes, el millor no seria pas la independència, sinò un bon acord, satisfactori per a totes dues parts, millor que l’actual.
La cita no és textual, però crec que sintetitza acuradament el que el meu amic volia expressar.
Li vaig respondre que el significat de la Diada és que Catalunya ha fet el clic mental. Els acords per a sortir del pas ja no valen. La política convergent de peix al cove, avenços concrets cap el federalisme en la versió socialista, s’ha anat a n’orris. El mateix Pujol ho va dir claríssimament: s’ha acabat fer la puta i la Ramoneta. Rotundament.
L’Enric defensava que el Mas pot tornar de la reunió amb el Rajoy amb un acord, diferent de la independència, que satisfaci la població catalana, probablement un bon pacte fiscal. Jo penso que la fallida de l’Estatut va carregar-se aquella època i aquell marc de negociacions polítiques, i que la manifestació de la Diada va expedir el certificat de defunció. I que l’Artur Mas intentarà sobreviure políticament i això el portarà, de cor o a contracor, a assumir posicions més properes a l’independentisme.
Però tot això no implica que arribin canvis properament, ni que siguin necessàriament en la direcció de la independència.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!