Moltíssims independentistes

Doncs sí, no sabrem ben bé quants vam ser, però vam ser moltíssims. Jo no havia vist mai tanta gent junta durant tant de temps.

Un munt de gent a la crüilla Gran Via amb Pau Claris, 11/09/2012 17:00h

Els metros de les línies L1 i L2 anaven plens a vessar més d’una hora abans de l’hora de la convocatòria. Vaig arribar a tres quarts de cinc a l’estació de Passeig de Gràcia, a la cruïlla amb la Gran Via. Vaig mirar l’hora mentre pujava les escales cap el carrer i quan, cansat d’avançar molt dificultosament entre la multitud vaig arribar a la cruïlla amb Pau Claris ja era l’hora en punt tocada. Calculeu quanta gent hi havia. I no va ser només la riuada de gent que va baixar el Passeig de Gràcia. Els carrers del voltant estaven també plens de gom a gom. Costava trobar espais lliures, igual que costava trobar algú que no portés una estelada o un cartell reivindicatiu.

Vaig veure vàries colles de gent parlant en castellà i embolicats en estelades. Tertulians radiofònics i analistes de la simplicitat quedin avisats: el d’ahir s’ha d’analitzar molt bé.

Ves a saber a favor de què es va manifestar el Duran o què interpretarà el Navarro, però jo només vaig sentir la gent cridar un eslògan: “Independència”. Pot agradar més o menys, pot discrepar-se del concepte, però ahir va haver un disbarat de gent que es va manifestar, pública i pacíficament, demanant la independència de Catalunya. Qui vengui històries de pactes fiscals, millors quotes d’autogovern, etcètera, o no va voler veure-ho o menteix.

I ara que el poble ha parlat, és temps de polítics professionals i de Política. Veurem què passa i qui està a l’alçada. Però independentment dels polítics professionals, hi ha una cosa que ja ha canviat: el país. La ment de la gent. Tinc la mateixa sensació de quan una parella està a punt de deixar-ho, que encara continuen perquè un no ha parlat amb l’altre i no han resolt qui es queda amb el pis. La gent ja no parla de si es vol la independència, sinó de com assolir-la.

Salut i sort,
Ivan.

PS: La Marta també va anar-hi.

Advertisements

3 thoughts on “Moltíssims independentistes

  1. Te copio mi comentario en el blog de Lluis Foix.
    “Hombre yo estoy con la organización, si una persona pone una pancarta y te cita a una hora en un lugar las condiciones son claras. Otra cosa es que se cree una tendencia mediático social y que lo que ese día toca es ir a la manifestación y la gente vaya como el plan de la tarde, esto también pasa en Sant Jordi y en Navidad, es lo que toca, no hay ni tantos lectores ni tantos creyente pero a la gente no le apetece quedarse fuera de la fiesta. Somos unos frívolos, es algo que hay que tener claro para cualquier análisis social riguroso.”

    Lo he leído otra vez y parce un poco cínico, pero sí que creo que somos bastante de celebrar y luego no obrar en consecuencias, ni los políticos ni la gente

  2. Te admito que un montón de gente acudió a la ligera, sin meditar profundamente sobre la independencia de Catalunya y todo lo que conlleva.
    Pero insisto: no oí ni vi ninguna otra reclamación: ni pacto fiscal, ni federalismo, ni nuevo estatuto, ni balón de hojalata para Cristiano Ronaldo. Y la gente tampoco entonó eslóganes inequívocos: “independència”. Y punto.
    Sociológicamente, puede que haya debate. Políticamente, lo dudo.

    1. Eso es un triunfo de la organización y una derrota de algunos partidos, Duran en silla de ruedas, tiene suerte de que Berlanga esté muerto.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s