Diuen, alguns, que viatjar et cura de la malaltia del nacionalisme. No sé si és cert, però que et dóna més perspectiva, d’això no en dubto pas.
Quan vam arribar a Suïssa la meva filla tenia poc més de dos anys. Parlar, només parlava en català. Sabia algunes paraules en castellà i en anglès, però no els ha fet servir mai per expressar-se. I prou.
El primer dia que va entrar a la llar d’infants jo estava aterrit. Ni l’alemany ni el suís alemany s’assemblen gens al català, i ella havia de quedar-se sola envoltada de gent que no entenia. Crec que les professores em van identificar ràpid com el pesat estranger que no parava de demanar com li anava a la seva nena.
Any i mig més tard hem hagut d’emplenar els formularis per la seva escolarització el proper curs, l’equivalent al P-4. Hi ha un apartat dedicat al tema lingüístic i li hem demanat a la professora què posar. “Digueu que té nivell natiu de suís alemany, ella l’entén i el parla perfecte”. Jo m’estimo molt la meva filla, què és la més llesta i més guapa i més de tot del món mundial; però sé què no és una superdotada.
I ara he d’empassar-me que un ex-director de l’Advocacia de l’Estat a Barcelona ha guanyat un pols jurídic a la Generalitat perquè a la seva filla no li van poder donar prou hores de P-4 i P-5 en castellà i això ha obligat l’alumna a realitzar un sobreesforç innecessari. Ho expliquen els de El País.
Collonades. A banda que la seva filla disposa de canals de televisió i un ambient cultural en castellà prou abundant si viu a Barcelona, trobo molt difícil que sabent castellà no entenguès perfectament el català. I més a nivell de P-4. És més, encara que no entenguès les paraules, estic convençut que entendria perfectament el que li diuen; ho dic perquè la meva fill mira els dibuixos animats en qualsevol idioma, incloent rus i portuguès, i ho pilla tot.
A segons qui, li convindria viatjar més i espabilar-se. I deixar-se de collonades.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!