Trobo que alguns dels millors westerns s’han fet quan el génere ja havia passat de moda. És el cas de The Long Riders, una de les primeres pel·lícules dirigides pel molt fiable artesà Walter Hill i que explica, com tantes d’altres, les aventures de la banda de Jesse James.

Més de trenta anys més tard es veu d’allò més bé i això és gràcies a vàries coses, començant pel brutal pols narratiu  de Walter Hill, que aconsegueix combinar de manera excel·lent la contradicció entre la calma de la vida rural a Missouri i els moments de violència de la història.

També compta el muntatge de Freeman Davies en les escenes d’acció, on per molt que es mogui la càmera i salti el focus entre personatges sempre entens el que està passant. The Long Riders és una pel·lícula impressionista, amb una successió d’escenes que semblen independents unes d’altres i que et fan demanar-te què ha passat enmig o abans, però sense que trobis res a faltar.

I finalment, la senzilla i majestuosa banda sonora del gran Ry Cooder, que amb The Long Riders va encetar la seva llarga i prolífica col·laboració amb Walter Hill i que també fa un petit cameo.

A banda dels preciosos paissatges de boscos i praderes molt ben fotografiats per Ric Waite, The Long Riders ofereix un repartiment que ha guanyat pes amb el temps. Apareixen els ara veterans Dennis Quaid i Pamela Reed i fins a quatre colles d’actors germans interpretant germans del segle XIX: els Carradine (amb David i Keith al capdavant, que interpreten els germans Younger), en James i Stacy Keach (que a banda de produir el film interpreten a Jesse i Frank James), els Quaid (interpretant els Miller) i els germans Guest (que fan el paper dels Ford).

The Long Riders és un western clàssic, però també una melancòlica pel·lícula d’acció i d’amors problemàtics on es planteja vàries vegades què haguès pogut passar si les circumstàncies no haguessin estat aquelles. Una llàstima que no inclogui cap escena sobre com els James i els Younger van decidir continuar com a bandolers a l’acabar la Guerra Civil.

Adient per a cercadors de joies amagades enmig la immensitat. Contraindicada pels que només accepten històries originals.

Salut i sort,
Ivan.