Aquesta setmana què alguns volen històrica i d’altres anectdòtica ha fet vint-i-cinc anys d’un dels concerts de la meva vida.

La gira Human Rights Now va passar pel Camp Nou i allà vam anar l’Oriol, jo i uns cent mil més a veure Youssou N’Dour, El Último de la Fila, Peter Gabriel, Sting, la Tracy Chapman i un Bruce Springsteen què un mes abans ja li havia donat la volta a l’Estadi. Uns per la música, d’altres pels drets humans, molts per ambdues coses.

Com podeu veure als vídeos què he enllaçat, a diferència del què acostuma a passar en actuacions benèfiques, la part artística va deparar sorpreses més què interessants, tot i què d’això al Camp Nou, què era el segon concert de la gira, poc vam poder tastar. A Buenos Aires, on van acabar, van tenir més sort i ho van enregistrar.

Ha passat més de la meitat de la meva vida i encara segueixo aquesta colla de músics, i sent soci d’Amnistia Internacional. I Bruce, pel què sembla, també continua igual.

Salut i sort,
Ivan.