El segell Dark Horse va decidir revisar una part de les històries de Conan, canviant dibuiuxants i afegint color per a adaptar-se als nous públics.

A més, també va inserir històries de la infantesa i joventut del personatge (com si calguès explicar-lo millor) i una meta-trama amb el suposat descobriment de les Cròniques per part d’un príncep ingenu i el seu malvat visir.

El resultat és més accessible, però gens renovador. L’esforç què s’ha fet en afegir-li matissos al personatge és, a aquestes alçades, inútil. Tot i què el rerafons biogràfic i psicològic està bé, tot el què hi ha escrit és molt i la marca Conan està molt definida. A més, la introducció de la decapitació com a manera de liquidar (i mai millor dit!) un duel amb espases, la trobo entre còmica i barroera. I la història del príncep i el visir, què té un escel.lent grafisme, és massa tòpica i no està ni resolta.

I el canvi estètic, què és del meu gust, és també molt discutible. Amb el color, la bruixeria perd molt.

Adient per a aficionats al personatge i curiosos què vulguin descobrir-lo. Contraindicat per a pacifistes i vegetarians.

Salut i sort,
Ivan.