Bare Bones

Amb Bare Bones la Madeleine Peyroux es desempallega de la pesada càrrega de ser la nova Billie Holiday i comença a explorar nous territoris musicals. Les catorze cançons que interpreta Madeleine Peyroux a Bare Bones són balades, que van del jazz i el blues a un pop dolç i pausat gens allunyat dels preceptes estètics que fins ara ha conreat aquesta cantant canadenca afincada a Paris. Hi ha una mínima evolució, que no es qüestió ni de perdre ni de cremar el mercat, no cap sorpresa i perfeccionament d’un segell que ja és reconeixible i popular. Escoltar Bare Bones submergeix … Continua la lectura de Bare Bones

Dreamland

La Madeleine Peyroux s’ha guanyat una merescuda reputació com a excel·lent intérpret de jazz, i a més de la manera més difícil, sent comparada amb una patum de la talla de Billie Holiday. Dreamland va ser el seu espectacular debut. A Dreamland la Peyroux aborda diversos registres de jazz vocal. Principalment els mateixos blues que li van donar fama a la Holiday, però també fa incursions en el pop i en el jazz mestís de l’estil Django Reinhardt. I tot ho fa maravellosament bé. El to de Dreamland va des de la languidesa melangiosa fins a l’eufòrica alegria, i mai … Continua la lectura de Dreamland

Els millors discos del 2006

Un cop acabat l’any, la tradició marca fer resum i elaborar la llista del millor de l’any. Aquests dies n’haureu pogut llegir un munt de llistes d’aquestes. Limitant-nos al tema musical, les llistes de la millor música publicada a Espanya durant el 2.006 han sovintejat i no han assolit cap mena de consens, tot i que hi ha discos que es repeteixen arreu. Per exemple, podeu mirar les llistes que han preparat els blogs La Brújula Verde i Blogpocket, una pels àlbums en castellà i l’altra pels internacionals (per tant, no hi ha espai ni per Lluís Llach ni per … Continua la lectura de Els millors discos del 2006

Half The Perfect World

Juliol passat ja vam parlar de l’anterior treball, Careless Love de Madeleine Peyroux. Ara ens hem pogut empapar del seu quart i de moment darrer àlbum, senzillament sensacional. En aquest CD escoltareu jazz vocal, elegant i passionat. Barreja composicions pròpies i de versions d’altres (Joni Mitchell, Serge Gainsbourg, Chaplin, Mercer, i l’èxit pop Everybody’s Talking) que no fan sinó confirmar que els grans músics no es deixen encorsetar en etiquetes de ferro. El grup d’acompanyament, dominant guitarres i piano, és discret i eficaç alhora. Afegiu-li òrgan i cordes allà on han volgut canviar de to i obtindreu tot el ventall … Continua la lectura de Half The Perfect World