La Madeleine Peyroux s’ha guanyat una merescuda reputació com a excel·lent intérpret de jazz, i a més de la manera més difícil, sent comparada amb una patum de la talla de Billie Holiday. Dreamland va ser el seu espectacular debut.

A Dreamland la Peyroux aborda diversos registres de jazz vocal. Principalment els mateixos blues que li van donar fama a la Holiday, però també fa incursions en el pop i en el jazz mestís de l’estil Django Reinhardt. I tot ho fa maravellosament bé. El to de Dreamland va des de la languidesa melangiosa fins a l’eufòrica alegria, i mai no decep.

Dreamland sembla un àlbum enregistrat fa cinquanta anys. Això pot ser una gran virtut o un gran defecte, segons el que demaneu, però a mi m’agrada molt escoltar aquests clàssics contemporanis que no desmereixen en res els seus referents.

En definitiva, un disc de l’alçada d’un campanar.

Adient per a fer-li un regal a qualsevol persona amb bon gust. Contraindicat si busqueu una banda que animi a ballar.

Salut i sort,
Ivan.