The Unfinished Sympathy

Un article que en el seu moment no vaig escriure i que avui si que publico és aquest acomiadament a una banda que ha mort sense haver arribat a explotar. Durant déu anys els The Unfinished Sympathy m’han semblat el millor del rock espanyol i probablement del millor també a nivell mundial. També cal dir que són temps molt dolents pel génere, però em costa recordar bandes amb cinc àlbums notables en la darrera década. Dos diumenges seguits enyorant bandes dissoltes. Uf! Clar que millor això que no confiar en les novetats que poden aportar les ressurreccions dels Van Halen … Continua la lectura de The Unfinished Sympathy

Avida Dollars

Darrer àlbum dels The Unfinished Sympathy, que continua sent la meva banda favorita. The Unfinished Sympathy van començar practicant un rock dur amb prou sentit musical i lletres interessants com per a discutir la simplicitat de l’etiqueta. Com Dover, han fet l’evolució des del rock més trallero fins el power pop més comercial, però sense perdre ni l’estil propi, ni deixar de cantar en anglès, ni baixar el llistó de la qualitat. Avida Dollars, anagrama d’una de les grans patums de la cultura catalana, és un nom que pot fer referència a aquest gir a la recerca de pastures més … Continua la lectura de Avida Dollars

Els millors discos del 2006

Un cop acabat l’any, la tradició marca fer resum i elaborar la llista del millor de l’any. Aquests dies n’haureu pogut llegir un munt de llistes d’aquestes. Limitant-nos al tema musical, les llistes de la millor música publicada a Espanya durant el 2.006 han sovintejat i no han assolit cap mena de consens, tot i que hi ha discos que es repeteixen arreu. Per exemple, podeu mirar les llistes que han preparat els blogs La Brújula Verde i Blogpocket, una pels àlbums en castellà i l’altra pels internacionals (per tant, no hi ha espai ni per Lluís Llach ni per … Continua la lectura de Els millors discos del 2006

We Push, You Pull

Quart CD dels barcelonins The Unfinished Sympathy i tercer cop que es pot afirmar que han superat l’anterior entrega. Els primers àlbums de la banda proposaven un rock dur d’altíssima qualitat. Un esglaó per sota dels decibelis de Foo Fighters i The Pixies, un pas endavant en quant a melodies. Ara li han donat un cop més al cargol i han modulat el seu so per a fer-lo una mica ballable, més accessible al gran públic, en el que respon segurament a un suggeriment de la seva nova discogràfica. També és possible que després del seu extraordinari Rock for Food … Continua la lectura de We Push, You Pull