Eric Clapton: Old Love

Fa una pila d’anys l’Enric em va regalar el que la crítica va considerar un àlbum menor dins la carrera d’Eric Clapton, però que a mi em va agradar molt i que el temps ha reivindicat: Journeyman. I a la segona cara d’aquest LP (els més joves haureu de consultar la viquipèdia; feu-ho) hi havia aquest duet amb el Robert Cray, Old Love. A hores d’ara no sé on para aquell magnífic vinil, suposo que a casa mon pare i no vull saber en quin estat es troba, però recomeno molt que busqueu Journeyman i l’escolteu. Música que busca més el … Continua la lectura de Eric Clapton: Old Love

Goodbye, B.B. King

El vaig veure en directe dos cops, fa una pila d’anys, i ambdues va ser sensacional. La primera, a un Palau dels Esports ple de fum aromàtic, em va deixar meravellat. Tocava després d’altres dues actuacions que ja van ser magnífiques, però ell va pujar encara més el nivell. Què si, que hi ha la fama, la predisposició a que l’actuació del mite t’agradi, però quan acabes d’escoltar Robert Cray impressionar només amb els tòpics i la fama es fa molt difícil. El públic estava entregat d’entrada, però B.B. King va satisfer les expectatives amb escreix. La segona, al Velòdrom … Continua la lectura de Goodbye, B.B. King

Get Lucky

Un grapat de bones cançons de Mark Knopfler, que porta tant de temps sense els Dire Straits que li hauriem d’explicar a la gent més jove que una vegada va haver un grup llegendari. Ja fa temps que Mark Knopfler va enterrar el grup que li va donar l’èxit de vendes, el nivell econòmic i el reconeixement que ara li permeten embarcar-se només en els projectes que li venen de gust. Amb resultats irregulars, va publicant àlbums farcits de la música que li fa goig, sense necessitat de complaure ni la indústria ni el personatge de guitar hero que el va … Continua la lectura de Get Lucky