Eric Clapton: Old Love

Fa una pila d’anys l’Enric em va regalar el que la crítica va considerar un àlbum menor dins la carrera d’Eric Clapton, però que a mi em va agradar molt i que el temps ha reivindicat: Journeyman. I a la segona cara d’aquest LP (els més joves haureu de consultar la viquipèdia; feu-ho) hi havia aquest duet amb el Robert Cray, Old Love. A hores d’ara no sé on para aquell magnífic vinil, suposo que a casa mon pare i no vull saber en quin estat es troba, però recomeno molt que busqueu Journeyman i l’escolteu. Música que busca més el … Continua la lectura de Eric Clapton: Old Love

Jack Bruce, in memoriam

Diumenge passat va traspassar Jack Bruce, cantant i baixista d’entre d’altres el llegendari trio Cream. Cream ho va deixar còrrer abans que jo naixés i si els he conegut és perquè en el seu moment vaig voler saber d’on havia sortit aquell Eric Clapton que m’agradava tant. I com tants d’altres, mai no vaig parar gaire esment en Jack Bruce, que per mi només era un acompanyant de Clapton quan en realitat es tractava d’un senyor músic. El mateix Clapton l’ha homenatjat mitjançant un tema instrumental que ha publicat a la seva pàgina de Facebook. Si a més de veure el concert de comiat … Continua la lectura de Jack Bruce, in memoriam

The Road to Escondido

Més de trenta anys d’admiració i comuns interessos comercials convergeixen en un molt bon disc. Eric Clapton ha tingut des de sempre un estil molt semblant al de J.J. Cale. Cale. Aquest té un repertori més estret, no tant variat com el de Slowhand que, a més, té un talent interpretatiu superior. Però han estat dues composicions de Cale les que van catapultar la carrera de Clapton en moments clau: After Midnight en el seu debut en solitari i Cocaine a Slowhand, el seu primer èxit multimilionari. Sembla que la primera intenció de Clapton era convidar Cale a tocar en … Continua la lectura de The Road to Escondido