Fa una pila d’anys l’Enric em va regalar el que la crítica va considerar un àlbum menor dins la carrera d’Eric Clapton, però que a mi em va agradar molt i que el temps ha reivindicat: Journeyman. I a la segona cara d’aquest LP (els més joves haureu de consultar la viquipèdia; feu-ho) hi havia aquest duet amb el Robert Cray, Old Love.

A hores d’ara no sé on para aquell magnífic vinil, suposo que a casa mon pare i no vull saber en quin estat es troba, però recomeno molt que busqueu Journeyman i l’escolteu. Música que busca més el cor que no el cervell, estructures i lletres simples que intenten transmetre complexitat i emoció. Blues.

I aquesta versió en directe d’Old Love m’ha fet recordar temps en que escoltava molta més música, em trobava sovint amb els amics i encara no escrivia Lo Bloc. Com ara, qui més em llegia era la paperera, però això ja és una altra història.

Salut i sort,
Ivan.