Futbol i violència

Ves per on, el futbol ha aconseguit treure’m la mandra d’escriure sobre política.

El futbolista Nuno Silva, lluint una samarreta on apareix el general Francisco Franco durant la seva roda de premsa a l'arribar al Jaén C.F.

Aquest pobre noi es diu Nuno Silva i es guanya la vida jugant al futbol. Li dic pobre noi des del més escrupulós respecte cap a una persona que no conec, i respectant la seva dignitat. Però crec que s’ho ha guanyat per vàries raons.

La primera, un discutible gust estètic. Estic molt d’acord en que ja n’hi ha prou de samarretes amb la cara del Che o de John Lennon, però mira que no ha mirat gaire prim a l’hora d’escollir.

La segona, la seva confessada ignorància de la història recent d’Espanya. No és que l’acusi d’incultura, però ha anat a petar a treballar a un país on si presumeixes d’inculte pots fer-te simpàtic i mil·lionari (Belén Esteban i Kiko Rivera, no cal dir res més) però si t’enxampen es riuran de tu amb crueltat. I ho farà la mateixa gent què no té ni punyetera idea ni de qui va ser Salazar ni de qui és ara el Primer Ministre portuguès o el President de la República. I no, no val l’acudit de contestar Angela Merkel.

I la tercera, que ha anat a parar a una empresa on ningú (president, cap de premsa, entrenador, segurata, la dona de la neteja, qui fos) li ha advertit o impedit de l’efecte que podria tenir aparèixer en públic lluint la imatge d’un dictador.

O potser és que a Jaén Franco és popular i això sembla bé. A altres llocs és complicat, per exemple, deixar de lluir el seu nom en carrers i monuments. A altres llocs, com Gernika o Lleida, el seu llegat és simplement inoblidable.

El llegat franquista també perdura a Madrid, tant la ciutat com el nucli polític. La mateixa setmana que es proposa una multa exemplar per xiular un himne, ningú no demanarà raons d’enaltiment del genocidi per aquest altre cas.

Però tampoc creieu que això de xiular himnes sigui res de l’altre món: quan al mateix Madrid van xiular La Marsellesa ho van considerar dins de l’ordre de la rivalitat esportiva.

Criteris cambiants què, per exemple, no li desfarien el pentinat a Frau Merkel, la que no és presidenta portuguesa tot que hi mana molt, i que ha inaugurat el Memorial a la Shoah a Berlín, ciutat que és plena de plaques que recorden els ara considerats herois per ajudar fugitius o enfrontar-se al nazisme.

I potser aquí rau la raó de perquè a uns llocs es pot xiular un himne i a d’altres es pot enaltir el feixisme: uns van perdre una guerra i altres van guanyar la seva. I si no lluitem tant com puguem, la continuaran guanyant.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

3 thoughts on “Futbol i violència

  1. Saber es difícil pones un mapa mudo y no creo que mucha gente sea capaz de poner nombre capital y gobierno. Otra cosa es ponerse camiseta sin tener información mínima. ¿Esas camiseta se vende en tiendas normales? Yo no me pondría camiseta de Fidel Castro en cuba aunque el castrismo ganara por mayoría absoluta las primeras elecciones democráticas.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s