Goodbye, B.B. King

El vaig veure en directe dos cops, fa una pila d’anys, i ambdues va ser sensacional. La primera, a un Palau dels Esports ple de fum aromàtic, em va deixar meravellat. Tocava després d’altres dues actuacions que ja van ser magnífiques, però ell va pujar encara més el nivell. Què si, que hi ha la fama, la predisposició a que l’actuació del mite t’agradi, però quan acabes d’escoltar Robert Cray impressionar només amb els tòpics i la fama es fa molt difícil. El públic estava entregat d’entrada, però B.B. King va satisfer les expectatives amb escreix. La segona, al Velòdrom … Continua la lectura de Goodbye, B.B. King