Eric Bibb: Blues People

L’Eric Bibb s’ha tret de la mànega un impressionant àlbum de blues. No espereu cap mena d’avantguarda, innovació ni transgressió a Blues People. Simplement un cabàs de talent aplicat als paràmetres més clàssics del blues, si de cas salpebrat amb una miqueta de soul. I amb la inclusió d’un original homenatge a Nelson Mandela, musicalment deliciós. Però és que les cançons, totes, són estupendes; i l’execució, magnífica. Amb una producció i uns arranjaments que saben on adornar una tonada senzilla i on respectar una melodia sublim. I això acaba sent, potser no una obra mestra, però s’hi acosta molt. Adient … Continua la lectura de Eric Bibb: Blues People

Jack Bruce, in memoriam

Diumenge passat va traspassar Jack Bruce, cantant i baixista d’entre d’altres el llegendari trio Cream. Cream ho va deixar còrrer abans que jo naixés i si els he conegut és perquè en el seu moment vaig voler saber d’on havia sortit aquell Eric Clapton que m’agradava tant. I com tants d’altres, mai no vaig parar gaire esment en Jack Bruce, que per mi només era un acompanyant de Clapton quan en realitat es tractava d’un senyor músic. El mateix Clapton l’ha homenatjat mitjançant un tema instrumental que ha publicat a la seva pàgina de Facebook. Si a més de veure el concert de comiat … Continua la lectura de Jack Bruce, in memoriam

A Celt in the Cotton Club

Si pregunteu per una negra irlandesa, Guiness ja no és la única resposta possible. La Tara O’Grady camina per les avingudes què abans han transitat Billie Holiday, Ella Fitzgerald o més recentment Madeleine Peyroux.  Un jazz a estones molt divertit, a estones melancòlic, però què sempre toca fibres interiors. Ho fa recolzada en la seva veu càlida però a diferència d’altres cantants és prou intel·ligent per a respectar el gènere i aprofitar l’excel·lent acompanyament què li proporciona la seva banda. És solista amb veu negra però no un forat negre d’atenció. I a més, feia molt de temps què no m’agradava tant … Continua la lectura de A Celt in the Cotton Club