L’Eric Bibb s’ha tret de la mànega un impressionant àlbum de blues.

No espereu cap mena d’avantguarda, innovació ni transgressió a Blues People. Simplement un cabàs de talent aplicat als paràmetres més clàssics del blues, si de cas salpebrat amb una miqueta de soul. I amb la inclusió d’un original homenatge a Nelson Mandela, musicalment deliciós.

Però és que les cançons, totes, són estupendes; i l’execució, magnífica. Amb una producció i uns arranjaments que saben on adornar una tonada senzilla i on respectar una melodia sublim. I això acaba sent, potser no una obra mestra, però s’hi acosta molt.

Adient pels que no acostumeu a assaborir blues: veureu la llum, segurament. Contraindicat pels que volen seguir dient que ja no es fan discos com els d’abans. Ei, què he comentat un àlbum que porta menys d’un any al mercat!

Salut i sort,
Ivan.