Si pregunteu per una negra irlandesa, Guiness ja no és la única resposta possible.

La Tara O’Grady camina per les avingudes què abans han transitat Billie Holiday, Ella Fitzgerald o més recentment Madeleine Peyroux.  Un jazz a estones molt divertit, a estones melancòlic, però què sempre toca fibres interiors.

Ho fa recolzada en la seva veu càlida però a diferència d’altres cantants és prou intel·ligent per a respectar el gènere i aprofitar l’excel·lent acompanyament què li proporciona la seva banda. És solista amb veu negra però no un forat negre d’atenció.

I a més, feia molt de temps què no m’agradava tant la portada d’un disc. Si voleu podeu escoltar-ne cinc cançons amb Spotify.

Adient per acompanyar una xocolata desfeta una tarda de dissabte. Contraindicat si no us agrada com sonen els metalls.

Salut i sort,
Ivan.