-
Sense referents
La recent desaparició del Pepe Rubianes deixa un (altre) buit molt difícil de cobrir a la nostra cultura. Més enllà de l’apreciació personal que cadascú pugui tenir del seu humor de vegades escatològic o impertinent, o del seu llenguatge expressament malsonant i provocador, Rubianes havia esdevingut el bufó semioficial de Catalunya, apuntant a tort i…
-
Ficción
Havia llegit molt bones crítiques de la darrera pel·lícula de Cesc Gay, però m’ha decebut moltíssim. L’argument és prou bo, i quan arriben els cinc darrers minuts (el film dura una hora i tres quarts) aleshores la història es torna interessant i comença a agradar-te. El problema és que durant els primers cent minuts el…
-
La reina de Saba
Nicholas Clapp ha escrit un llibre molt interessant (Editorial Grijalbo, traducció de Ricard Martínez i Muntada) sobre un dels mites més vius i alhora desconeguts de la nostra cultura. Nicholas Clapp és director de documentals (té alguns premis Emmy i nominacions als Oscars) i arqueòleg aficionat. Quan té temps i diners, es dedica a aquesta…
-
Safe Trip Home
Jo sóc molt més de rock que no pas de pop, però el tercer treball de Dido és un dels àlbums que amb més ànsia he esperat en molt de temps. La cantautora anglesa continua amb el seu pop senzill, animat, i tendre. Lletres romàntiques, ambient chill out i uns acuradíssims arranjaments continuen sent la…
-
Subscriure's
Subscrit
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Lo bloc 