Duopoli editorial

Amb la recent compra d’Ediciones B per part de Random House Penguin, una filial de Bertelsmann, a la pràctica ja podem parlar de duopoli en el mercat editorial. Entre la filial del grup Bertelsmann i el Grupo Editorial Planeta, propietari de més segells editorials dels que caben a qualsevol article de Lo Bloc, dominen més del noranta per cent de la distribució editorial del país. La globalització portarà un munt de coses bones, no ho dubto, però un mercat captiu de molts pocs proveïdors és molt perillós. I si és el mercat del llibre, el perill a llarg termini en … Continua la lectura de Duopoli editorial

La dictadura de les novetats

Un tema més vell que l’anar a peu: l’atractiu d’allò què és nou. Els llibreters catalans parlen d’una finestra d’oportunitat d’un mes. Al cap d’un mes, si un llibre no s’ha venut prou, desapareix de les taules de novetats, on gaudeix d’una exposició favorable, i passa amb sort als prestatges i sense sort al magatzem. La recaptació del primer cap de setmana marca la valoració que se’n farà d’una pel·lícula als EUA. Ho podeu pensar en el que vulgueu: televisió, llibres, cinema, música… Si no és nou, el seu atractiu de mercat cau en picat. I en canvi, disposem d’una … Continua la lectura de La dictadura de les novetats

El manifest de la gent

A hores d’ara segur que ja heu llegit i us heu cansat del segon manifest que ha saltat a la majoria de portades dels diaris, el que parla de la defensa de drets fonamentals de les persones. També a internet. Em ve de gust dir quatre coses al respecte. Això és importantíssim, no és pas cap xominada de quatre frikis que volen veure pelis i escoltar música de bades. Això va de llibertat d’expressió, del dret de dir i escriure el que ens vingui en gana; de fer les fotografies que volguem i ensenyar-les a qui ens vingui de gust; … Continua la lectura de El manifest de la gent

Sense referents

La recent desaparició del Pepe Rubianes deixa un (altre) buit molt difícil de cobrir a la nostra cultura. Més enllà de l’apreciació personal que cadascú pugui tenir del seu humor de vegades escatològic o impertinent, o del seu llenguatge expressament malsonant i provocador, Rubianes havia esdevingut el bufó semioficial de Catalunya, apuntant a tort i a dret i denunciant amb aguda implacabilitat hipòcrites morals i polítics. El fet que s’allunyés de la crítica de la gestió política i es centrés en la crítica de les actituds va tenir l’efecte que des de tot l’arc polític es reconeixia la seva visió … Continua la lectura de Sense referents