Pots trobar a faltar algú a qui amb qui no t’has trobat mai? Doncs a mi em passa. Hi ha absències què em fan mal. Ja què no ens queda París, sempre podem recordar què van fer. Salut i sort, Ivan. Continua la lectura de Absències doloroses
La meva primera incursió en la sèrie Carvalho m’ha deixat molt bon gust a la boca. A La Soledad del Manager aparèixen totes les claus que defineixen tant la novel·la negra com l’obra de Manuel Vázquez Montalbán: el crim és només un pretext per a una detallada i profunda anàlisi social; Barcelona és escudrinyada a consciència; hi ha una fotografia clara del moment polític i social de la transició; els de dreta són conspiradors i els d’esquerres no ho són tant com creuen; escenes de sexe explicades de manera tant realista com explícita; i deliciosos moments on tant la cuina … Continua la lectura de La soledad del mánager
La recent desaparició del Pepe Rubianes deixa un (altre) buit molt difícil de cobrir a la nostra cultura. Més enllà de l’apreciació personal que cadascú pugui tenir del seu humor de vegades escatològic o impertinent, o del seu llenguatge expressament malsonant i provocador, Rubianes havia esdevingut el bufó semioficial de Catalunya, apuntant a tort i a dret i denunciant amb aguda implacabilitat hipòcrites morals i polítics. El fet que s’allunyés de la crítica de la gestió política i es centrés en la crítica de les actituds va tenir l’efecte que des de tot l’arc polític es reconeixia la seva visió … Continua la lectura de Sense referents
Manuel Vázquez Montalbán va novel·lar la desaparició, presuntament a mans dels serveis secrets de la República Dominicana, del dirigent del Partit Nacionalista Basc Jesús de Galíndez. Continua la lectura de “Galíndez”
