Refrescos (i en Carles)

Arriba l’estiu i amb la calor augmenta la sed. I no sempre beurem aigua o cervesa, oi? Us presento tres refrescos que es poden adquirir al supermercat COOP on faig la compra habitualment.

No tinc prou curiositat com per provar la sangria enllaunada, igual que tampoc no he gosat tastar la sangria Don Simón que es pot trobar durant tot l’any, al mateix preu que aquestes llaunes i en ampolla de plàstic de dos litres. Trobo que l’estòmac m’ho agraeix.

El te si que l’he tastat i no està malament. El nom és provocador i res més, perquè vaig mirar els ingredients i no vaig entendre que haguès cap mena de substància divertida. Els refrescos tipus te fred tenen molta sortida a Suïssa.

I finalment, la sorpresa de veure que puc adquirir (havent exprimit jo mateix) suc de taronja 100% natural al propi supermercat. El més sorprenent és que la màquina l’han situada a la part de venda de fruita i verdura i no pas al restaurant de la mateixa empresa, només cinc metres més enllà, on m’haguès resultat més natural.

També cal dir que els supermercats d’aquí sempre tenen una secció de menjar per emportar: sandvitxos, fruita tallada, trossos de pizza o ales de pollastre embolicades, etc., perquè hi ha molta gent que menja quelcom ràpid al carrer al migdia.

Feia força dies que no publicava. Estranyament, he seguit escrivint però em feia mandra de publicar. Avui, després del disgust de saber que ja no llegiré més articles ni escoltaré més monòlegs del Carles Capdevila, he necessitat escriure el que fos i publicar-ho. Curiosa, la vida. La mort d’algú que no has conegut personalment et fa plorar, potser fins i tot físicament, i en canvi el goig d’algunes experiències que normalment t’agradaria compartir no et motiven prou per escriure, que és un altre plaer. I ara mateix no tinc esma per fer una elegia com cal, ni tant sols per llegir les que altres ja han escrit.

Carles, moltes gràcies i bon viatge.

A la resta, salut i sort.
Ivan.

Vacances i enquesta

Comencen les vacances i per tant un temps en que la meva connectivitat amb Lo Bloc serà intermitent i reduïda. Perdó per tant si trigo en contestar els vostres comentaris, pocs però importantíssims.

Aquesta vegada estaré visitant Espanya, però potser la propera vegada que hi vingui estaré visitant un altre país. No ho crec de debó, però encara menys m’hagués cregut fa cinc anys les quatre Diades consecutives que hem pogut veure; ni la inacció espanyola; ni el descrèdit pujolista; ni l’èxit cupaire; ni el segon triplet; ni el peaso iPad que acaben de presentar; ni tantes altres coses que semblaven fantasioses i ara les veiem cada dia.

Això si, algun article queda programat per aparèixer i mantenir el contacte.

Aprofito per a preguntar a qui estigui interessat (al cap i a la fi, si passeu per aquí és perquè voleu) què hi trobeu que us agrada, i què us agradaria trobar i no hi veieu. Critiques negatives també són acceptades, què jo no sóc polític professional.

Salut i sort,
Ivan.

Tornar a començar

Casa nova. Ciutat, geografia, entorn, veïns, costums, possibilitats, llengües, … Tot nou.

Tot per aprendre. I tot el què he après abans, ja no com a palanca sinó només com a inspiració. En certa manera, tornar vint anys enrera, però més vell, cansat, desil·lusionat i descregut. També més conscient, i acompanyat, què no és poc.

I per a cel·lebrar-ho, no una sinó dues cançons què tracten del tema. La d’una de les meves muses particulars, i la del geni intermitent què va escriure la què segurament és la millor epifania del pop.

Salut i sort,
Ivan.

PS: diumenge vam dormir per primer cop a la nostra nova casa.