Refrescos (i en Carles)

Arriba l’estiu i amb la calor augmenta la sed. I no sempre beurem aigua o cervesa, oi? Us presento tres refrescos que es poden adquirir al supermercat COOP on faig la compra habitualment.

No tinc prou curiositat com per provar la sangria enllaunada, igual que tampoc no he gosat tastar la sangria Don Simón que es pot trobar durant tot l’any, al mateix preu que aquestes llaunes i en ampolla de plàstic de dos litres. Trobo que l’estòmac m’ho agraeix.

El te si que l’he tastat i no està malament. El nom és provocador i res més, perquè vaig mirar els ingredients i no vaig entendre que haguès cap mena de substància divertida. Els refrescos tipus te fred tenen molta sortida a Suïssa.

I finalment, la sorpresa de veure que puc adquirir (havent exprimit jo mateix) suc de taronja 100% natural al propi supermercat. El més sorprenent és que la màquina l’han situada a la part de venda de fruita i verdura i no pas al restaurant de la mateixa empresa, només cinc metres més enllà, on m’haguès resultat més natural.

També cal dir que els supermercats d’aquí sempre tenen una secció de menjar per emportar: sandvitxos, fruita tallada, trossos de pizza o ales de pollastre embolicades, etc., perquè hi ha molta gent que menja quelcom ràpid al carrer al migdia.

Feia força dies que no publicava. Estranyament, he seguit escrivint però em feia mandra de publicar. Avui, després del disgust de saber que ja no llegiré més articles ni escoltaré més monòlegs del Carles Capdevila, he necessitat escriure el que fos i publicar-ho. Curiosa, la vida. La mort d’algú que no has conegut personalment et fa plorar, potser fins i tot físicament, i en canvi el goig d’algunes experiències que normalment t’agradaria compartir no et motiven prou per escriure, que és un altre plaer. I ara mateix no tinc esma per fer una elegia com cal, ni tant sols per llegir les que altres ja han escrit.

Carles, moltes gràcies i bon viatge.

A la resta, salut i sort.
Ivan.

Neu primaveral

Després de dues setmanes d’estiu en ple mes d’abril, dimecres va ploure, nevar, caure pedregada i lluir un sol esplèndid. Tot en un mateix dia.

La primavera és esbojarrada, com correspon a un període de transició, i no només s’esvaloten les hormones, també la pressió atmosfèrica. En qualsevol cas, serveixi aquesta darrera (segur?) neu de la temporada com a excusa per a compartir algunes imatges d’una excursió al Gurten, el Tibidabo de Berna, de mitjans desembre, quan si que hi havia neu de debò.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sobre l’esvalotament primaveral de les hormones, em fa gràcia comprovar que un any més és quan arriba aquest temps que les autoritats sanitàries engeguen la campanya publicitària Love Life per a promoure l’ús del preservatiu. I les farmàcies anuncien a l’aparador ofertes de Kondome i Antibabypillen.

La primavera és un goig universal.

Salut i sort,
Ivan.

Fasnachtschüechli

Tornes després de Reis a Suïssa, tip de menjar més del compte en les celebracions familiars, i què et trobes? Que ja t’ofereixen els dolços típics del Carnestoltes!

Això que veieu a les fotografies són els Fasnachtschüechli, que com el seu nom clarament explica són els dolços de carnestoltes. El nom està escrit en suís alemany com és fàcilment deduïble pel sufix -li. El suís és com lo rapitenc: (gairebé) tot ho fan en diminutiu.

Com podeu veure, hi ha dues variants: quan el preparen com una rotllana que has de trencar abans de mossegar-la, i quan la presenten ja en trossos, opció que jo personalment trobo més convenient. No hi ha res a dins, és purament la senzilla combinació de farina i sucre. El dimoni dels nutricionistes. Deliciós.

No us perdeu el detall de l’opció To Go: els molt conscienciats suïssos també consumeixen aquest postre quan van pel carrer, no només fruita o take away més sans. Ja ho he dit: són deliciosos.

Salut i sort,
Ivan.

Alarma

Piqueu aquí.

No us amoïneu: només és una prova.

Cada primer de febrer, a les dues de la tarda en punt, sonen les alarmes d’emergència a tot el país.  Com que visc a la vora d’una estació de tramvia, la megafonia se sent tot i que les finestres de casa estiguin totes tancades.

Això dura un minut. I al cap de cinc minuts, tornen a sonar. Fins l’any vinent. I així cada any.

Perquè les emergències no es poden planificar, però el que ha de funcionar si en tens una, si que pots comprovar que funciona abans de trobar-t’hi.

Per cert, el dia que no sigui un simulacre, es suposa que has d’escoltar la ràdio per a saber què passa. Aquest protocol potser canviarà el dia que desapareguin les ràdios tradicionals, tema que els noruecs ja han engegat.

Ara, el primer any que hi viviem, no sabia si havia petat la central nuclear, si ens envaïen els de Mars Attacks!, si els meus veïns eren tots sords, o si aquests helvecis són estave bojos com deia aquell.

Salut i sort,
Ivan.