De petit, vaig estudiar Ciencias naturales i Ciencias sociales, fins a cinquè d’EGB. A sisè, va aparèixer l’assignatura d’Historia. La meva filla, que està fent quart de l’educació primària suïssa, té en canvi una única assignatura que es diu NMG, què és l’acrònim de Natur, Menschen, Gesellschaft (Natura, persones i societat).

Avui s’examina d’un tema que es diu Altsteinzeit bis Römer: Del paleolític (alta Edat de Pedra) fins els romans. paleoític, mesolític, neolític, l’àntic Egipte, Assíria, Mesopotàmia i Babilònia, Fenicis, i els Grecs!, tots junts en un sol examen.

Home, potser sí. Recordo que quan vaig estudiar a sisè d’EGB (que al cap de la meva filla també forma part de l’Antiguitat, o si més no em fa aquesta broma) en un sol curs vam anar des del començament fins a la caiguda del Regne de Granada. Sí que vam estudiar, que aleshores no era tan freqüent, la història dels regnes i comptats que sembla que tenien quatre barres vermelles sobre fons groc per escut. Però en canvi, aquest repàs ràpid va deixar de banda d’on sortien la part americana de la Civilització, i la Xina, per esmentar només les altres dues civilitzacions que van desenvolupar l’escriptura. I de la resta de la Humanitat, ja ni en parlem.

Igual que no ens vam assabentar de com va nàixer el Regne de Portugal o ens van explicar en cinc minuts com el de Navarra va passar a formar part de la Monarquia Hispànica.

El que vam estudiar a setè i vuitè va arribar a tota velocitat, perquè és l’única manera possible de fer-ho tot, fins al que llavors era l’actualitat. Encara vam veure a classe el 23-F, i recordo que el Senyor García ens va fer fer un seguiment del judici, que incloïa llegir el que deien els diaris d’aleshores sobre les declaracions dels testimonis i acusats.

Molt pitjor és el record que tinc del que va ser el primer curs de BUP. Un curs que havia de ser un repàs general d’Història del Món, on sí que es veiessin les coses que no es veien als cursos d’Història d’Espanya de l’educació primària, el vam dedicar a Prehistòria i el món grec, gràcies al fet que la professora era de l’especialitat d’Arqueologia. I el dia que a classe, quan ella va demanar opinions i jo li vaig dir que no acabaríem el temari, em va ridiculitzar davant la classe, demanant si volia que portés la guitarra i cantés cançons perquè jo no m’avorrís.

Tinc curiositat per saber com anirà l’adoctrinament ideològic suís. Perquè, no ens enganyem, els temaris de la majoria de països del món, estan dissenyats amb aquest objectiu. Això de la Cultura i el Coneixement, millor que els joves adults tinguin interès a aprendre’n pel seu compte.

El següent tema serà Indianer, que crec que seran els americans i no pas els hindús. De moment, ja m’adono que la perspectiva i referències culturals que tindrem seran ben diferents.

I també m’adono que tinc pendent parlar-vos d’un llibre ben interessant.

Salut i sort,
Ivan.

Foto: Coverdale84/Getty Images, trobada a Teaching difficult histories, un article de School’s In, el podcast de la Stanford Graduate School of Education.